Esglésies de Sant Pere de Terrassa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 37:
Les primeres recerques sobre la història del conjunt van ser iniciades des de la parròquia de Sant Pere mateix, amb personatges com el pare [[Francisco Diago]] (1603), el mossèn [[Joan Arnella]] –que hi va iniciar processos de restauració el 1611– o el pare [[Fèlix Torres i Amat de Palou|Fèlix Torres i Amat]], qui hi faria les primeres intervencions arqueològiques el 1818.{{Sfn|Garcia|Moro|Tuset|any=2009|p=17}} Al {{segle|XIX|s}} Sant Pere va recuperar la parroquialitat.{{sfn|DDAA|any=2009|p=40}}
=== Declaració de monument i museïtzació ===
Arquitectes, arqueòlegs i historiadors, entre els quals destaquen [[Francesc de Paula del Villar i Carmona|Francesc de Paula Villar]], [[Lluís Muncunill i Parellada|Lluís Muncunill]], [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Josep de Calassanç Serra i Ràfols|Josep de C. Serra Ràfols]] o [[Jordi Ambròs]], van continuar les recerques sobre el conjunt monumental en diferents moments del {{segle
El conjunt fou declarat ''monument nacional'' el [[1931]], i ''bé d'interès historicoartístic'' el [[1985]]. Avui dia les esglésies són una de les sis seccions del [[Museu de Terrassa]],<ref>{{Ref-llibre| cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 122| isbn=84-393-5437-1}}</ref> que inclou edificis com el [[Castell cartoixa de Vallparadís|Castell Cartoixa de Vallparadís]], la [[Casa Alegre de Sagrera]], la [[Torre del Palau (Terrassa)|Torre del Palau]], el Centre d'Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa i el Claustre del [[Convent de Sant Francesc (Terrassa)|Convent de Sant Francesc]].
Línia 68:
Aquest edifici romànic, de l'inici del {{segle|XII|s}}, es troba al sud del recinte i té planta de [[creu llatina]] amb una nau i braços de [[creuer (arquitectura)|creuer]] coberts de [[volta de canó]] i teulades a dos vessants. La capçalera, amb absis a llevant –de ferradura per dins i quadrat a l'exterior, i l'interior amb arc ultrapassat cobert de cúpula i teulada a dos vessants–, pertany a un temple de construcció anterior, de tradició romana, amb aparell exterior dels murs a base de petits [[carreu]]s, que s'alternen molt de tant en tant amb filades de bipedals d'obra cuita. La [[Coberta (arquitectura)|coberta]] de la nau és de [[volta apuntada]] i la del [[transsepte]], de volta semicircular. Al creuer s'alça un [[cimbori]] octavat i decorat d'[[arcuacions llombardes]] i amb teulada d'angles triangulars, coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants i doble filada de finestres amb columna central proveïda de base i capitell.
La façana del nord, la de ponent i el cimbori i el dalt dels murs nord i oest tenen [[decoració llombarda]], aquests darrers amb [[lesena|faixes]] i arcuacions cegues. La porta d'entrada és senzilla, d'[[arc de mig punt]], amb relleus de [[terracota]] als [[muntant]]s i un carreu romà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta del claustre de la canònica augustiniana del segle XII. Els voluminosos contraforts que s'hi observen van ser afegits en ple {{segle
* '''Campanar''': El campanar és romànic, d'estil clàssic, i s'aixeca sobre el [[cimbori]], un cos de planta octagonal situat al damunt de la cúpula de Santa Maria. La campana actual és del [[1727]].
| |||