Marcià (usurpador): diferència entre les revisions

Marcià era fill de l'[[emperador romà d'Occident]] [[Procopi Antemi]] i de [[Màrcia Eufèmia]], i gendre de l'[[Emperador romà d'Orient|emperador d'Orient]] Lleó I el Traci i de la seva esposa, l'emperadriu [[Èlia Verina]], ja que es va casar l'any [[471]] amb [[Leòncia (filla de Lleó I)|Leòncia]], la seva filla, i germana d'[[Èlia Ariadna]], al seu torn esposa de l'emperador Zenó.<ref>[[Evagri d'Epifania]]. ''Historia ecclesiastica'', III,26</ref> Això va facilitar les bones relacions entre les corts d'Occident i Orient. Després de l'ascens al poder d'Antemi, Marcià va ser nomenat cònsol el [[469]], juntament amb el mateix emperador Zenó, i una altra vegada cònsol el [[472]] amb ''Rufius Postumius Festus''.

 

 

L'any [[479]], Marcià es va revoltar a [[Constantinoble]]. Va reunir tropes formades per estrangers i ciutadans, amb el suport dels seus germans Procopi Antemi i [[Ròmul (fill d'Antemi)|Ròmul]]. Els tres germans van unir les seves forces prop de la casa de Cesari, al sud del Fòrum de Teodosi, i des d’allí van atacar alhora el Palau imperial i la casa del general [[Il·los]], compatriota i fidel amic de Zenó. Les tropes van vèncer amb facilitat als soldats imperials, als que els ciutadans llençaven objectes i projectils des de dalt dels terrats. L'emperador va ser gairebé capturat, però va aconseguir refugiar-se al Palau.