Quan l'[[aigua]] es congela augmenta de [[volum]] un 9% i, si està empresonada, pot exercir pressions de fins a 125Kg/cm². Els esforços resultants de la cristal·lització del glaç esqueixen la roca per les juntes o trenquen els vincles minerals. L'explicació tradicional ens diu que la fracturació de la [[roca]] en ambients on hi predomina el glaç-desglaç, és deguda a l'expansió de l'aigua en congelar-se. Darrerament però, predominen d'altres explicacions que s'adapten més a la realitat d'aquest fenomen.<ref>Matsuoka, N.; Murton, J. (2008). "Frost weathering: recent advances and future directions". Permafrost Periglac. Process. 19: 195–210</ref><ref>Sytovich, Nikolai Aleksandrovich (1975). The mechanics of frozen ground. Scripta Book Co. pp. 78–79.</ref>
L'explicació més recenetrecent es basa en la importància de l'aigua que resta empresonada als espais intersticials de la roca. És a dir, no tant en l'aigua que es pot escolar per les [[diàclasi]]s de les roques en general sinó, per la que resta a l'interior de la mateixa degut a la porositat. Quan aquesta aigua continguda als espais intersticials es congela, augmenta de volum i, al no poder ser expulsada pels porus de la roca, resta empresonada, es dilata i provoca la fracturació d'aquesta. Aquest procés de meteorització mecànica provoca l'esmicolament de les roques en forma de clastosclasts.<ref>"Periglacial weathering and headwall erosion in cirque glacier bergschrunds"; Johnny W. Sanders, Kurt M. Cuffey1, Jeffrey R. Moore, Kelly R. MacGregor and Jeffrey L. Kavanaugh; Geology; July 18, 2012</ref><ref>Murton, Julian B.; Peterson, Rorik & Ozouf, Jean-Claude (17 November 2006). "Bedrock Fracture by Ice Segregation in Cold Regions". Science 314 (5802): 1127–1129.</ref><ref>Dash, G.,; A. W. Rempel, J. S. Wettlaufer (2006). "The physics of premelted ice and its geophysical consequences". Rev. Mod. Phys. (American Physical Society) 78 (695): 695.</ref>
