Minimalisme: diferència entre les revisions

Portant a l'extrem certs principis de la [[modernitat]] l'art minimalista vol donar als objectes artístics una absoluta autosuficiència, trencant amb tota idea de representació emfatitzant en l'anonimat de l'autor en la realització de l'obra que contrasta amb la forta expressivitat dels pintors de l'anterior generació de l'[[expressionisme abstracte]], i intenten evitar associacions metafòriques, simbolismes i suggeriments espirituals transcendentals. Utilitza estructures i formes geomètriques elementals, sovint modulars i repetitives o elements lumínics com en el cas de [[Dan Flavin]]. L'èmfasi dels minimalistes a l'erradicació dels signes de l'autoria de l'obra va conduir, inevitablement, a la sensació que el significat de l'objecte no estava en ell mateix, sinó a la interacció de l'espectador amb l'objecte. Això va conduir a un renovat interés en l'espai físic que ocupava l'objecte com a part inseparable de l'obra d'art. L'obra minimalista arranca l'espectador d'un espai transcendental i el situa en l'aquí i ara de la percepció on l'apreciació dels objectes ve condicionada per les condicions ambientals. El minimalisme incorpora l'espai expositiu a la percepció de l'obra d'art, el que va esser vist pel crític [[Michael Fried]] com una teatralització de les pràctiques artístiques. La influència del minimalisme en el desenvolupament dels moviments artístics posteriors com l'[[art natura]] o l'[[art conceptual]] va ser determinant.