Setaigües: diferència entre les revisions

Setaigües se situa en elun graóterreny muntanyencmuntanyós que separafita laamb comarca de la Foia de Bunyol de la Mesetal'[[altiplà]] de Requena.

El relleu és molt accidentat, irregular i muntanyencmolt accidentat. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca [[Terciari|terciària]] que constituïx la Mesetal'altiplà de Requena.

En la zona septentrional s'aixequeneleven diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del ''Tejo'', amb altures superiors als 1.200 metres[[Metres sobre el nivell del mar|msnm]] (''Peñarrubia'' de 977 m., l'Alt del Malén de 1.037 m. i el Santa María, de 1.137 m.), així com la Serra de La Cabrera. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de [[Bunyol]], s'aixecaes troba la [[Serra de Malacara]], un relleu [[Pedra calcària|calcari]] que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials [[Cretaci|cretacis]] amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. EnTant lesla duesserra serresde anteerioresCabrera predominencom elsla de Malacara tenen orientació ibèrica, i hi predominen plecs [[juràssic]]s d'orientació ibèrica, molt rics en materials [[Fòssil|fòssils]].

Els jaciments [[neolític]]s del cim del Castellar, el del Castell de ''Raydon'' o lael del Puntal del Capador sóndonen testimonisfe dedel quèpoblament eldel municipi ha estat poblat des de temps immemorials;. mésEn recentment[[època romana]] es varen establir en forenSetaigües soldats de [[Viriat]] (180 aC-139aC), quiperò de la seua presència quasi no s'hihan establiren;conservat algunsrecords creuenarquitectònics. S'especula, perquè no està documentat, que elsaquells romans podrien haver-li donarendonat el nom: ''Septem Aquis'', encara que no ha estat mai documentat, tot fenten al·lusió a la quantitat de fonts que brollen arreu, deen la seuazona. estada no s'han conservat gaires records arquitectònics; elsEls [[visigots]] expulsaren [[Rodrigo Díaz de Vivar]] (aprox. 1043-1099) d'aquestesdels contrades,encontorns de Segaigües; de fet, està documentada, en [[1102]], l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a [[Castella]];. unsUns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren ''Sebâ amantz'', encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara [[Macastre]], [[Alboraig]], [[Iàtova]] i [[Bunyol]]; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps;. arribàAmb el segle XIIIl'arribada i amb l'ocupació cristiana amben el segle XIII, el rei [[Jaume I]] (1208-1276)decidí, al front; el rei decidíprobablement, expulsar probablement la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.

El [[18 d'agost]] de [[1260]] Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra, qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos;. enEn [[1304]] ésfon adquirida per [[Jaume el Just|Jaume II]] (1299-1327) per al seu fill Alfons, de qui passariava passar, per herència, al [[comte d'Urgell]], l'infant Pere;. elEl [[Compromís de Casp]] determinava determinar el retorn a la Corona ([[29 de novembre]] de [[1413]]) fins al [[1425]], enquan què fouva donadapassar a mans de Berenguer Mercader;. posteriormentPosteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué Comtat[[comtat]], el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les [[Corts de Cadis]] en [[1812]]¸. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], donàSetaigües suportva fer costat a l'arxiduc, launa qualposició cosaque li va costar el [[saqueig]] de les tropes del borbó [[Felip V d'Espanya|Felip V]] en [[1706]];. enDurant les [[guerres carlines]] foula població fon escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de [[Forcadell]].

Basada tradicionalment en l'[[agricultura]], ella complexcomplexitat de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en [[secà]] i unes 32 hectàrees de [[regadiu]]. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En el [[Agricultura de secà|secà]] predomina el cultiu de la [[vinya]], amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia, que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris [[vi|vins]] d'agulla natural.

* '''Església de Sant Joan Baptista'''. Construïda entre els anys [[1780-]] i [[1794.]], és d'estil [[Renaixement|renaixentiste]] i Renaixentista.conté Ambuna bona col·lecció d'imatges religioses.

* '''Creu Pairal'''. Gòtica.D'estil Fins[[Arquitectura gòtica|gòtic]], fins a [[1851]] (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al [[País Valencià]]) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.

* '''Castell'''. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només esse'n conserva el que foula Casa de Postes.

* '''Muralla'''. D'origen romà, les escasses deixalles que hi romanenrestes estan integrades en les cases del poble.

* '''[[Torre del Mojón o de la Contienda]]'''. Restes d'una [[torre de guaita]] fronterissafronterera entre els dos antics regnes.

* '''[[Font de los Siete Caños|Font de ''Los Siete Caños'']]'''. La més coneguda de totes per trobar-se en el cascnucli urbà i ubicar-se en una peculiar construcció peculiar.

* '''Museu Municipal'''. AmbConté material [[paleontològic]] trobat al terme municipal.

* '''[[Serra de Malacara]]'''. Amb les majors altures almés elevades en el Pic de la Nevera (1.118 m) i ''del Tejo'' (1.250 m).

* '''Fonts'''. A Setaigües es comptabilitzen més de 100 fonts repartides pel seu terme municipal i, que poden ser visitades seguint la '''Ruta de les Fonts'''. Destaquen les fonts de la Gota, del ''Retiro'', la ''Tejería'' o del ''Papán'', etc.

* '''Ombria del Fresnal-[[Villingordo]]'''. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada, com ara el [[Toixó|teixó]], el [[gat montéssalvatge]], la guineu[[Guineu roja|rabosa]], l'[[àguila perdiuera]], l'esquirolla [[farda]], l'estarrufo[[Eriçó comú|eriçó]], o la [[cabra salvatge]], entre moltes altres espècies cinegètiques.

Les '''Festes patronals''' tenen lloc el [[24 de juny]] en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetlles[[Revetlla|revetles]], ofrenes, espectacles i castell de [[focs artificials]].

Del [[3 d'agost|3]] al [[6 d'agost]] se celebren les festes en honor aldel Crist dels Afligits; i del [[12 d'agost|12]] al [[16 d'agost]] les de l'Assumpció de la nostra Senyora.

Destaca el '''Gran Fons Internacional de Setaigües''' que es realitza a l'[[agost]]. Es tracta d'una [[Cursa|carrera]] popular on concorren tant atletes ''amateurs'' com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.