Setaigües

Setaigües (oficialment en castellà Siete Aguas i en xurro Setiauguas) és un municipi del País Valencià situat a la Foia de Bunyol, és l'últim municipi de la comarca que limita amb la Plana d'Utiel-Requena

Setaigües

Siete Aguas (es)
Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 28′ 18″ N, 0° 55′ 01″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	Foia de Bunyol
Capital	Siete Aguas (en)
Població humana
Població	1.229 (2023) (11,11 hab./km²)
Gentilici	Setaigüer, Setaigüera
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	110,6 km²
Altitud	700 m
Limita amb	Bunyol Xera Xestalgar Xiva Requena
Partit judicial	Requena
Dades històriques
Patrocini	Joan Baptista
Festa patronal	Darreries de juny
Organització política
• Alcalde	Teresa Hernández Requena
Identificador descriptiu
Codi postal	46392
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46229
Codi ARGOS de municipis	46229
Lloc web	sieteaguas.es

Geografia

Font de la Gota, al terme municipal de Setaigües

Setaigües se situa en un terreny muntanyós que fita amb l'altiplà de Requena.

El relleu és irregular i molt accidentat. Les úniques zones planes es troben cap a l'oest i són una prolongació de la conca terciària que constituïx l'altiplà de Requena.

En la zona septentrional s'eleven diverses serres de nord-oest a sud-est. Pel nord-oest tanquen el terme les serres de Santa María i el pic del Tejo, amb altures superiors als 1.200 msnm (Peñarrubia de 977 m, l'Alt del Malén de 1.037 m i el Santa María, de 1.137 m), així com la serra de las Cabrillas. Pel sud, i formant límit natural amb el terme de Bunyol, es troba la Serra de Malacara, un relleu calcari que supera els 1.100 metres d'altitud, composta per materials cretacis amb el seu punt més elevat en el Pic Nevera, de 1.118 m. Tant la serra de las Cabrillas com la de Malacara tenen orientació ibèrica, i hi predominen plecs juràssics molt rics en fòssils.

Municipis limítrofs

Limita amb Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); amb Xestalgar (a la comarca dels Serrans) i amb Xera i Requena (a la Plana d'Utiel).

Història

Los Siete Caños de la font

Mapa dels termes municipals de Setaigües, Bunyol, Xiva (Foia de Bunyol) i Macastre (1717)

Els jaciments neolítics del cim del Castellar, el del Castell de Raydon o el del Puntal del Capador donen fe del poblament del municipi des de temps immemorials. En època romana es varen establir en Setaigües soldats de Viriat (180 aC-139aC), però de la seua presència quasi no s'han conservat records arquitectònics. S'especula, perquè no està documentat, que aquells romans podrien haver-li donat el nom Septem Aquis, en al·lusió a la quantitat de fonts que brollen en la zona. Els visigots expulsaren Rodrigo Díaz de Vivar (aprox. 1043-1099) dels encontorns de Setaigües; de fet, està documentada, en 1102, l'estada de les seues despulles mortals en el castell del poble en el seu trànsit cap a Castella. Uns altres diuen que van ser els àrabs, que la denominaren Sebâ amantz, encara que tampoc no ha estat documentat i els que donaren entitat al lloc i a d'altres de la comarca que llavors no eren més que masies musulmanes dintre de l'aleshores enorme terme de Bunyol, com ara Macastre, Alboraig, Iàtova i Bunyol; també els records dels musulmans s'han enderrocat amb el pas del temps. Amb l'arribada i l'ocupació cristiana en el segle xiii, el rei Jaume I decidí, probablement, expulsar la població musulmana i donar el senyoriu a Berenguel·la i Pere Ferrandis.

El 18 d'agost de 1260 Berenguel·la i el seu fill, l'infant Pere Ferrandis, van donar el lloc a poblar a Miquel Peris de Portaguerra, qui va instal·lar-s'hi amb altres 30 cavallers catalans i aragonesos. En 1304 fon adquirida per Jaume II (1299-1327) per al seu fill Alfons, de qui va passar, per herència, al comte d'Urgell, l'infant Pere. El Compromís de Casp va determinar el retorn a la Corona (29 de novembre de 1413) fins al 1425, quan va passar a mans de Berenguer Mercader. Posteriorment el senyoriu dels Mercader esdevingué comtat, el comtat de Bunyol, fins a l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis en 1812. Durant la Guerra de Successió Espanyola, Setaigües va fer costat a l'arxiduc, una posició que li va costar el saqueig de les tropes del borbó Felip V en 1706. Durant les guerres carlines la població fon escenari de múltiples afusellaments per part de les forces de Forcadell.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007	2011
1.211	1.067	1.075	1.074	1.062	1.282	1.206	1.232	1.256	1.349	1.486

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura, la complexitat de la seua orografia fa que només unes 2.500 hectàrees siguen cultivables en secà i unes 32 hectàrees de regadiu. El clima i l'escassetat de pluges permet una producció agrícola molt diversificada.

En el secà predomina el cultiu de la vinya, amb les varietats Bobal, Macabeu, Merseguera i Malvasia, que donen lloc a l'obtenció d'extraordinaris vins d'agulla natural.

Política i Govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 4 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Setaigües
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Teresa Hernández Requena	367	45,99%	5 (+1)
	Partit Popular		Gema López Zahonero	288	36,09%	4 ()
	Altres candidatures			135	16,92%	0 ( -1)
	Vots en blanc			8	1,00%
Total vots vàlids i regidors				798	100 %	9
	Vots nuls			4	0,50%
Participació (vots vàlids més nuls)				802	84,33%**
Abstenció				149*	15,67%**
Total cens electoral				951*	100 %**
Alcalde: Teresa Hernández Requena (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 vots de PSPV)
Fonts: JEC, JEZ Requena, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2019 l'alcaldessa de Setaigües és Teresa Hernández Requena, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Agapito Mas Tarín	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Agustín García Martínez	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Agapito Mas Tarín	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Guillermo Zahonero Rodríguez	UV	15/06/1991	--
1995–1999	Guillermo Zahonero Rodríguez	UV-CCV	17/06/1995	--
1999–2003	Guillermo Zahonero Rodríguez Serafín Requena Gómez	PP PP	03/07/1999 29/04/2003	Defunció --
2003–2007	Rafael Zahonero Ferrer	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Rafael Zahonero Ferrer	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Daniel Zahonero Abril	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Santiago Mas Sánchez	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Teresa Hernández Requena	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Font de Los Siete Caños

Església de Sant Joan Baptista

Monuments religiosos

Creu Pairal

• Església de Sant Joan Baptista. Construïda entre els anys 1780 i 1794, és d'estil renaixentiste i conté una bona col·lecció d'imatges religioses.
• Creu Pairal. D'estil gòtic, fins a 1851 (any de la incorporació de la Plana d'Utiel-Requena al País Valencià) feia de frontera entre Castella i terres valencianes.
• Ermita de Sant Blai.

Monuments civils

• Castell. Musulmà. Totalment desaparegut engolit per les cases actuals, dels seus edificis originals només se'n conserva la Casa de Postes.
• Muralla. D'origen romà, les escasses restes estan integrades en les cases del poble.
• Torre del Mojón o de la Contienda. Restes d'una torre de guaita fronterera entre els dos antics regnes.
• Font de Los Siete Caños. La més coneguda de totes per trobar-se en el nucli urbà i ubicar-se en una construcció peculiar.
• Museu Municipal. Conté material paleontològic trobat al terme municipal.
• Masia de Venta Quemada.

Llocs d'interés

• Serra de Malacara. Amb les altures més elevades en el Pic de la Nevera (1.118 m) i del Tejo (1.250 m).
• Fonts. A Setaigües es comptabilitzen més de 100 fonts repartides pel terme municipal, que poden ser visitades seguint la Ruta de les Fonts. Destaquen les fonts de la Gota, del Retiro, la Tejería o del Papán, etc.
• Ombria del Fresnal-Villingordo. Paratge natural que conserva una extensa fauna amenaçada, com ara el teixó, el gat salvatge, la rabosa, l'àguila perdiuera, la farda, l'eriçó, o la cabra salvatge, entre moltes altres espècies cinegètiques.

Festes i celebracions

Les Festes patronals tenen lloc el 24 de juny en honor de Sant Joan Baptista. Hi ha revetles, ofrenes, espectacles i castell de focs artificials.

Del 3 al 6 d'agost se celebren les festes en honor del Crist dels Afligits; i del 12 al 16 d'agost les de l'Assumpció de la nostra Senyora.

Esport

Gran Fons Internacional de Setaigües

Destaca el Gran Fons Internacional de Setaigües que es realitza a l'agost. Es tracta d'una carrera popular on concorren tant atletes amateurs com els millors atletes internacionals del moment en un marc incomparable de bellesa i duresa que fan de la prova una de les més belles del calendari internacional de proves de fons en carretera. La carrera discorre per un circuit asfaltat de 15.150 m.

Senderisme

Pel seu terme transcorre part del sender de gran recorregut GR 7.

Enllaços externs

• Ajuntament de Setaigües
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..