Àliga cuabarrada

espècie d'ocell
(S'ha redirigit des de: Àguila perdiuera)

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera[1] (Aquila fasciata) és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Tot i que globalment, el seu estat de conservació es considera de risc mínim,[4] a Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.[5]

Infotaula d'ésser viuÀliga cuabarrada
Aquila fasciata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,82 kg (pes adult, mascle)
2,56 kg (pes adult, femella)
112 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries12 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22696076 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila fasciata Modifica el valor a Wikidata
Vieillot, 1822
Tipus taxonòmicAquila Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
  • Hieraaetus fasciatus
  • Aquila fasciatus
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

És una mica més petit que l'àguila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'àliga perdiguera dels altres rapinyaires són els següents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marró xocolata; la panxa blanca amb un pigallat marró del coll fins a la panxa. També es pot destacar per la cua amb barra terminal fosca, d'on ve que se la conegui com a àguila cuabarrada[6][7] o, a les Illes Balears, àguila coabarrada.[8][9] Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermellós.

Descripció i ecologia

modifica

Té una envergadura entre 150 i 170 cm.

És un ocell característic de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de clima suau. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes: n'ateny les màximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles nidificants (2006). A Mallorca, on n'hi ha un projecte de reintroducció, es va extingir com a ocell nidificant a la dècada de 1970.[10]

Nidifica preferentment en cingleres i caça en terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamífers, aus i alguns rèptils. La posta normalment varia entre 1 i 2 ous, excepcionalment 3 en casos de molta disponibilitat d'aliment.

Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades.

Aquesta àguila té molts noms als Països Catalans, entre els quals hi ha: àguila perdiguera, àguila cuabarrada,[11] àguila de panxa blanca, àguila gallinera o àguila astorenya.

Referències

modifica
  1. «Àliga cuabarrada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
  2. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
  3. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 274. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  4. BirdLife International. «Bonelli's Eagle. Aquila fasciata» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 7 novembre 2022].
  5. «Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)». Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 31 març 2019].
  6. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - aquesta guia recull només els noms d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  7. Hieraaetus fasciatus a Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 152 - l'únic nom per aquest ocell mencionat en aquesta guia és el d'àguila cuabarrada, com també a l'Enciclopèdia Catalana.
  8. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - els únics noms per aquest ocell mencionats en aquesta guia són els d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  9. Hieraaetus fasciatus a Avisbase - The World Bird Database. Aquesta base de dades recull tres noms, però falta la legítima variant d'àguila perdiuera.
  10. Carlota Viada Sauleda i Joan Mayol Serra. Águila de Bonelli en Mallorca: una historia con futuro. 2011. Revista Quercus nº 301. Ed. América Ibérica
  11. Digital, Tarragona. «Acord de protecció de l'àliga cuabarrada a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 11 febrer 2019].

Enllaços externs

modifica