Xera

municipi del País Valencià

Xera (oficialment i en castellà, Chera) és un municipi del País Valencià que oficialment es troba a la comarca de la Plana de Requena-Utiel, però geogràficament i històricament se'l considera part de la comarca dels Serrans.

Infotaula de geografia políticaXera
Chera (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Xera
Escut de Xera Modifica el valor a Wikidata
Chera vista.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xera respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 35′ 35″ N, 0° 58′ 22″ O / 39.5931°N,0.9729°O / 39.5931; -0.9729
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Plana d'Utiel-Requena Modifica el valor a Wikidata
Població
Total474 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat9,54 hab/km²
GentiliciXerà, xerana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície49,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud600 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
PatrociniNuestra Señora de los Ángeles (es) Tradueix i Josep de Natzaret Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDijous
Festa majorPrimera setmana d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlejandro Portero Igual Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46350 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46108 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46108 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webchera.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Requena (a la mateixa comarca); amb Xestalgar, Loriguilla i Sot de Xera (a la comarca dels Serrans); i amb Setaigües (a la Foia de Bunyol).

GeografiaModifica

La superfície del terme és molt abrupta i muntanyosa, amb altures superiors als mil metres. Destacar les alineacions del Pico Ropé, del Burgal, de Enmedio i del Tejo; totes emmarcades dins del Sistema Ibèric.

A l'entrada del congost de Tormagal es troba la presa de l'embassament de Buseo, que ocupa la vall del mateix nom i regula les aigües del riu Reatillo, de règim pluvial mediterrani. Nombrosos barrancs drenen el terme, alguns amb curs permanent d'aigua, com el de la Hoz, i altres d'aigües temporals: Ropé, Agua, Ermita, Umbría, La Viña, Palancar, Burgal i Covachuela.

Les roques calcàries que conformen les muntanyes xeranes han sigut excavades i modelades pel Reatillo i els seus afluents, que han llaurat congosts profunds. A vegades s'estrenyen formant estretes goles, com el barranc de la Hoz, que forma nombroses basses d'aigües cristal·lines i transparents.

HistòriaModifica

Xera va ser fundada pels almoràvits, qui en el segle xii van construir el seu castell, situat sobre un promontori aigües avall del Tormagal i al costat del riu. Davall del mateix riu es va formar un nucli de població que va rebre el nom de Sot de Xera. En 1238 va passar a pertànyer al Regne de València, com a localitat fronterera amb el Regne de Castella. Van posseir el senyoriu els Lihory, fins que en 1371, Pere el Cerimoniós li'l va concedir a l'infant Martí. Després va passar a la família Mompalau.

Per la seua situació, durant la Guerra de les fronteres va ser presa per tropes castellanes, de manera que passà a formar part del Regne de Castella fins a l'any 1436, quan va finalitzar el conflicte. En 1525 els moriscs varen ser expulsats i Xera va quedar despoblada fins a 1540, quan s'hi establiren 12 famílies cristianes.[1] A partir de llavors s'unifiquen les corones de Castella i Aragó, però el territori va continuar pertanyent a una família valenciana fins al 1800, quan va passar a les mans de la Duquessa d'Almodóvar (Còrdova). En 1814 passà al Baró de Cortes de Pallars, però ja a la fi del segle xix José Enríquez Juana, un jueu madrileny, comprà tots els terrenys del senyoriu, els quals va vendre en 1921 a una família de Requena (Jordá) i a sis xerans. Anys més tard els Jordá van vendre les seues terres a altres xerans.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica de Xera
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
630 618 615 582 567 567 543 525 502 664

EconomiaModifica

La seua economia es basa fonamentalment en l'agricultura. En el secà es conreen ametllers, oliveres, vinya i cereals. Els regadius reben aigües de les fonts de l'Ermita, els Oms i Gabriel, i s'hi conreen blat de moro, patates, cebes i altres hortalisses. Es cria bestiar llanar.

Destaca també el turisme d'interior, relacionat amb el reclam turístic de l'entorn natural.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Salvador García Martínez Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Martínez García AP 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Martínez García AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Martínez García PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Martínez García PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Martínez García PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Martínez García PP 14/06/2003 --
2007–2011 Alejandro Portero Igual PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Alejandro Portero Igual PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Alejandro Portero Igual PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Alejandro Portero Igual PSPV-PSOE 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

  • Església de Nostra Senyora dels Àngels. La seua construcció es remunta a principis del segle xix. En els últims anys s'hi ha dut a terme una restauració important.
  • Ermita dels Àngels. L'ermita va ser construïda en 1681 a costa del senyor Vicente Jordá.

Monuments civilsModifica

  • Castell de Xera. És una fortalesa d'origen musulmà, que es localitza en un tossal situat a un quilòmetre de la població, des del qual es dominava l'horta circumdant, el congost de Tormagal i el viari a Requena. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular amb alts murs, torrasses en els cantons i torre de l'homenatge en el centre, totes elles de secció quadrada i caracteritzades per la sobrietat de línies, fabricades en tapial i maçoneria. S'observen també trams de mur realitzats amb carreus, així com altres tècniques constructives degudes a diferents etapes.
  • Casa del Comte. Erigida per la família de Mompalau (Comtes de Xestalgar), data de finals del segle XVI o principis del XVII.

Llocs d'interésModifica

Festes i celebracionsModifica

Xera celebra les seues festes patronals a la Verge dels Àngels el 2 d'agost i a Sant Josep el 3 d'agost, per això habitualment es declara una setmana de festes que comença el dia 1 d'eixe mes i acaba el 6. També se celebren les festes dels quintos, el dia 17 de gener (Sant Antoni) i la festa de Los mayos el 30 d'abril.

ReferènciesModifica

  1. Història de Xera, en encherate.com (castellà)

Enllaços externsModifica