Basc: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 42:
=== Literatura clàssica ===
Deixant de banda aquests antecedents, juntament amb altres manuscrits trobats al {{segle|XX}}, el que hom podria considerar el primer clàssic de la literatura en basc va ser l'obra ascètica ''Gero'' (Després) del també sacerdot [[Axular|Pedro de Agerre Azpilikueta]], impresa per primera vegada l'any 1643 a [[Pau (França)|Pau]]. La seua prosa es va prendre com a exemple del bon escriure entre els escriptors tant al nord com al sud del Pirineu. [[Manuel de Larramendi]] es refereix a Axular com a mestre i en el {{segle
Fins molt tard els escriptors laics van ser una excepció i la majoria de les obres publicades van ser de temàtica religiosa, limitant-se principalment a traduccions de doctrines i catecismes, biografies de sants i alguns tractats teologicofilosòfics. Entre les obres que tracten temes profans trobem gramàtiques, apologies (que pretenien demostrar la puresa i perfecció de la llengua dels bascos, per bé que quasi totes les obres d'aquest tipus van ser escrites en castellà), antologies de refranys i poemes, a més d'obres del teatre tradicional basc o [[Pastoral (obra teatral)|pastorals]].
Línia 143:
Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, així com el vocabulari de Picaud del s. XII, però a les [[Glosas Emilianenses]] (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de [[Pedro de Avendaño]], cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragón). Pel cant de ''Basajaun Bereterretxe'tar'', que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gràcies a [[Esteban Garibai]] (1533-1599), alcalde d'[[Arrasate]] i cronista reial, dins el compendi ''Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España'' (1571). Per altra banda, l'humanista francès [[François Rabelais]] publicà al seu ''Gargantua'' (1534) discursos en [[euskera]].
El primer llibre publicat en basc va ser ''Lingua Vasconum Primitiae'' de [[Bernard Etxepare]] el [[1545]]. Es té coneixement d'aquesta obra per l'únic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de París. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat per les seves metres populars propis del [[bertsolarisme]]. Els seus versos van ser musicats a la fi del {{segle
Les característiques principals de la [[literatura basca]] són les següents:
Línia 151:
*'''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': El País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'època a causa de l'ús abundant de cites a autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
*'''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán | Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa Navarra fins al {{segle
*'''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': Així ha estat el començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cants, només necessiten ser recitats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cants de melodies que eren i són conegudes pel poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme en l'ús de metres sobretot.
| |||