Moviment: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Bot elimina espais sobrants
Línia 56:
 
 
A partir d'aquests coneixements sobre les respostes d'aquestes dues cèl·lules especialitzades, entenem la percepció del moviment a partir de dues parts independents l'una de l'altra. Una d'elles, són unes cèl·lules cerebrals que actuen com a detectors de moviment, ja que reaccionen quan un estímul s'activa successivament a gran velocitat. Per altra banda, tenim una sèrie de mecanismes correctors que elideixen el moviment dels nostres ulls, fent que no els interpretem pròpiament com a moviment. Per fer-ho, aquests mecanismes comparen contínuament la informació eferent, del cervell als òrgans sensitivo-motors, i la informació aferent, dels òrgans sensitivo-motors al cervell. La percepció del moviment també està vinculat a altres factors externs com ara les dimensions de l'objecte, la il·luminació, el contrast i l'entorn.<ref>{{Ref-web|url=https://www.dtic.upf.edu/~ribas/TecnoAV/web/moviment_aparent.htm|títol=La percepció del moviment|consulta=3/12/2018|llengua=Català|editor=|data=}}</ref>
 
== Moviment aparent ==
El moviment aparent és un fenomen perceptiu que fa que percebem com a moviment un estímul estàtic. Per tant, el moviment aparent no és res més que una il·lusió perceptiva que no requereix un moviment real per distingir una sensació de moviment.<ref>{{Ref-web|url=http://cv.uoc.edu/moduls/UW_10000_01100/web/m00/main/def3834.html|títol=moviment aparent|consulta=2018-12-03}}</ref> Ha quedat comprovat gràcies als diversos aparells simuladors de moviment i a altres experiències al laboratori que el moviment pot simular-se a partir d'imatges estàtiques. A continuació, s'exposen els diversos experiments que s'han dut a terme per a controlar les diferents variants en la percepció d'aquest tipus de moviment.
 
Donem el cas que se'ns mostrin dos punts lluminosos propers en l'espai que s'encenguin i s'apaguin periòdicament. Segons l'interval que separi aquesta interrupció, podrem percebre l'escena com si fos un únic punt que es desplaça per l'espai. És el que anomenem efecte Beta.
 
Per contra, l’efecte Alfa es dona quan se'ns mostren dos punts lluminosos de mida diferent en el mateix espai (superposats). De nou, segons el temps que tardin en encendre's de nou, podem percebre l'encesa com un únic moviment d’expansió.<ref>{{Ref-web|url=https://www.investigacionyciencia.es/revistas/investigacion-y-ciencia/laberinto-de-espejos-183/percepcin-del-movimiento-aparente-725|títol=Percepción del movimiento aparente |consulta=2018-12-12|llengua=es}}</ref>
 
El conjunt d’ambdós efectes s’anomenen [[Fenomen phi|efecte phi]] que consisteix en una sèrie de processos post-retinians que permeten que interpretem imatges fixes com a moviment sotmetent-les a una velocitat molt alta.<ref>{{Ref-web|url=https://www.studocu.com/es/document/universitat-de-les-illes-balears/massmedia-y-lenguajes-audiovisuales/apuntes/massmedia-lecture-notes-1/2760897/view|títol=Massmedia - Lecture notes 1 - 20254: Massmedia y Lenguajes Audiovisuales - StuDocu|consulta=2018-12-11}}</ref> Els psicòlegs de la Gesalt estableixen que percebem moviment malgrat que cap estímul estigui movent-se realment. Per tant, la nostra percepció no depèn només de l’estímul sino de l’experiència total del moviment i la reorganització que en fem.<ref>{{Ref-llibre|títol=Fem psicologia. Una orientació per als futurs psicòlegs|url=https://books.google.es/books?id=pJY9bKcpqegC&pg=PA34&lpg=PA34&dq=moviment+phi&source=bl&ots=zLPO25m4sb&sig=car2302qFMjP95BYPoNVCCQMx78&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwji7MH1o5jfAhUD2aQKHZ8cDtEQ6AEwDHoECAoQAQ#v=onepage&q=moviment%20phi&f=false|llengua=català|data=2000|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=9788483382042}}</ref> Gràcies a aquest efecte entenem que l'atribut més important per transmetre moviment, per sobre del color i la forma, és la lluminositat.