Muhàmmad ibn Wàssul: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Bot elimina espais sobrants
Línia 8:
Considerat partidari dels omeies, la seva presa del poder va alarmar al califa fatimita. Muhàmmad buscava el suport del [[berbers]] per fer la guerra als fatimites però no el va aconseguir. El [[953]]/[[954]] va prendre el títol de [[califa]] i d'''[[amir al-muminín]]'' i el nom de regnat d'aix-Xàkir li-L·lah fent encunyar moneda, coses que van irritar extraordinàriament al govern fatimita que va decidir posar-hi final.
 
El califa [[Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah|al-Muïzz]] va enviar al general [[Jàwhar as-Siqil·lí|Jàwhar]] contra Sigilmasa. El general, en arribar, es va dirigir als notables, exigint l'entrega d'Ibn Wàssul, però li fou refusada; no obstant l'emir/califa va abandonar la ciutat amb la família i tresors i els seus partidaris més lleials, cap a la fortalesa de Tasegdelt (no identificada). Jàwhar va entrar a la ciutat sense lluita (setembre) i va fer encunyar monedes fatimites. Ibn Wasul va abandonar el seu refugi i es va acostar a la ciutat a veure què passava i fou reconegut per algun membre de la tribu [[Matghara]], que el van entregar a Jàwhar, el qual el va fer presoner (octubre) i el va enviar a [[al-Mansuriyya]] amb l'emir de [[Fes]], Àhmad al-Bakr, capturat vers el mateix temps, i els fills dels notables de la ciutat de Sigilmasa com a ostatges. Van arribar a al-Mansuriyya el novembre del [[958]]. Va ser tancat al castell i va rebre un tracte indigne.
 
Jàwhar va designar un governador del qual no es coneix el nom, però poc després d'abandonar la ciutat (final del 958 o principis del 959) va ser expulsat per la població en revolta que va proclamar de nou [[al-Muntasir Samgu ibn Muhammad|al-Múntassir Samgú ibn Muhàmmad]].