Comunicació: diferència entre les revisions

Les molècules mediadores poden pertànyer a diverses classes químiques: [[lípidlípids]]s, [[fosfolípid]]s, [[aminoàcid]]s, [[monoamina|monoamines]], [[proteïnes]], [[glicoproteïna|glicoproteïnes]], o [[gas]]os. Les molècules mediadores que s'uneixen als receptors superficials generalment són llargues i [[hidrofília (química)|hidròfiles]] (p. ex. l'[[hormona alliberadora de tirotropina]], l'[[hormona antidiürètica]], l'[[acetilcolina]]), mentre les que entren a les cèl·lules generalment són petites i [[hidrofòbia|hidròfobes]] (p. ex. els [[glucocorticoide]]s, l'[[hormona tiroïdal]], el [[colicalciferol]], l'[[àcid retinoic]], però les excepcions importants d'ambdues són nombroses, i una mateixa molècula pot actuar tant via receptor superficial com d'una manera intracrina amb efectes diferents.<ref name=bruce/> En la comunicació intracrina, un cop dins la cèl·lula, una molècula mediadora pot unir-se a [[receptor intracel·lular|receptors intracel·lulars]], altres elements, o estimular l'activitat [[enzim]]àtica (p. ex. gasos). L'acció intracrina de les [[hormona peptídica|hormones peptídiques]] es manté com a objecte de debat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Re|nom=R|títol=The nature of intracrine peptide hormone action.|publicació=Hypertension|data=1999 Oct|volum=34|exemplar=4 Pt 1|pàgines=534–8|pmid=10523322|url= http://hyper.ahajournals.org/content/34/4/534.full}}</ref>