Maurici (emperador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 36:
Prisc va reassumir el comandament i va aconseguir cinc victòries parcials, però Comentiolus fou reconfirmat com a comandant. El [[602]] Maurici li va ordenar passar l'hivern al nord del [[Danubi]] però Comentiolos ho volia fer al sud on no estava exposat als atacs dels àvars; aquesta mesura, potser considerada un càstig per l'emperador, era imprudent; a això es va ajuntar que els àvars havien demanat sis mil peces d'or pel rescat dels presoners, que Maurici no va voler pagar, i els presoners (molts d'ells participants en el motí de l'exèrcit a Pèrsia) havien estat executats; i les tropes es van amotinar. Un general, [[Flavi Focas|Focas]], fou aclamat com a cap dels revoltats. Pere, germà de l'emperador, que era al campament, va portar l'anunci a la capital que el rebel Focas marxava amb els soldats cap a Constantinoble.{{sfn|Crawford|2013|p=26}}
Maurici va considerar més prudent fugir a províncies i organitzar la resistència i va marxar amb vaixell amb la seva dona i fills; una turmenta el va obligar a desembarcar al monestir de Sant Autònom prop de [[Calcedònia]]; allí va enviar
[[Flavi Focas]] va enviar a buscar l'emperador i família, que foren localitzats ràpidament, després va fer executar cinc dels seus fills (Tiberi, Pau, Pere, Justí i Justinià) a la vista del pare, i finalment aquest el [[27 de novembre]] del [[602]].{{sfn|Crawford|2013|p=26}} També va fer executar Pere, duc de [[Tràcia]], germà de l'emperador, el general Comentiolos, Constantí Lardis i altres nobles. Una mica després Teodosi fou arrestat i també fou executat (segurament el [[603]]). L'emperadriu i tres filles foren empresonades però finalment executades el [[605]] o [[607]].
| |||