Arnau de Vilanova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
|||
Línia 4:
'''Arnau de Vilanova''' (desconegut, entre [[1238]] i [[1240]] - [[Gènova]], potser a la mar prop d'aquesta ciutat, [[1311]]) va ser un [[teologia|teòleg]] i [[Medicina|metge]] d'origen desconegut, per a alguns valencià, per a d'altres aragonès, entre altres hipòtesis que s'han defensat.<ref name="gencat1305">{{citar ref |títol =Francesc Eiximenis i Arnau de Vilanova |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f7f2ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=7c7b161da99d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Abril 2013 }}</ref>
Escrigué obres molt importants per a la medicina europea medieval, com per exemple ''[[Regimen Sanitatis ad regum Aragonum|Regimen Sanitatis ad regem Aragonum]]''<ref name=Carré>{{Ref-llibre |cognom=Vilanova |nom=Arnau de |enllaçautor= |coautors= |editor=Edició crítica d'Antònia Carré |títol=Regiment de sanitat per al rei d'Aragó. Aforismes de la memòria |url=http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08599 |editorial=Edicions de la Universitat de Barcelona |lloc=Barcelona |data=2017 |isbn=978-84-475-4008-2 |pàgines= 408}}</ref> o ''[[Speculum medicinae]]''. Se'l coneixia com el "metge de reis i papes", i va tenir la fama de ser un dels més grans alquimistes de tots els temps, encara que en realitat no es va dedicar a l'alquímia i totes les obres que se li atribueixen en aquest camp són apòcrifes.<ref name="sapiens136">{{citar ref | cognom1=Esculies | nom1 =Joan | títol = Escrits d'Arnau de Vilanova | publicació = [[Revista Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.136 editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Novembre 2013 | pàgines = p.18 | issn =1695-2014 }}</ref>
Dominava l'[[àrab]], el [[llatí]] i el [[català]], essent aquestes dues últimes les que va usar per escriure les seves obres.
| |||