Aticisme: diferència entre les revisions

Es va difondre per tot el [[Període hel·lenístic|món hel·lènic]], establint connexions culturals a través del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] i més, motiu pel qual va sobreviure almenys fins al [[segle XVI]].<ref>{{en}} Croll, Morris W. [https://archive.org/stream/jstor-4171787/4171787#page/n1/mode/2up "‘Attic prose’ in the Seventeenth Century".] ''Studies in Philology'', 28 (2), abril de 1921, p. 79-128.</ref>

Segons [[Massaud Moisés]], el terme designa l'estil precís, simple, impecable, elegant, polit, exempt d'ornaments innecessaris i d'excés de paraules, en què la lucidesa del pensament es revesteix d'una forma cristal·lina i succinta. Es va convertir en el model de llenguatge polític i literari del període d'expansió de [[Antiga Grècia|Grècia]], en part per reacció a l'estil inflat que es va posar de moda, a conseqüència del contacte amb els idiomes orientals. Amb la decadència del poble hel·lènic el [[Segle II aC|segle II a]].C., els escriptors d'Atenes (la capital de l'Àtica) dels [[Segle V aC|segles&nbsp;V]] i [[Segle IV aC|IV]] aC van passar a ser vists, nostàlgicament, com els mestres de la sobrietat lingüística, digna de preservació i de culte. L'aticisme es va transferir cap a [[Antiga Roma|Roma]] i va arribar al cim el segle II de l'era cristiana.<ref> Sinkevisque, Eduardo. [https://periodicos.ufsm.br/letras/article/viewFile/6901/4176 Notas sobre a polêmica dos estilos no gênero histórico: o debate ático x asiático no ''Dell'Arte Historica'' (1636), de Agostino Mascardi], ''apud'' TIN, Emerson. "Introdução". In: ''A Arte de Escrever Cartas: Anônimo de Bolonha, Erasmo de Roterdam, Justo Lípsio''. Campinas: Unicamp, 2005, p. 71, nº 79. MOISÉS, Massaud. ''Dicionário de termos literários''. São Paulo: Cultrix, 1992, p. 46-47.</ref> Va ser cultivat per escriptors com [[Llucià]],<ref>{{es}} Espinosa, Germán. [https://books.google.com.br/books?id=8_6Kd7U_5JAC&printsec=frontcover&hl=pt-BR&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false ''Ensayos Completos 1968-1988'']. Universidad Eafit, 2002, p. 377.</ref> per retòrics de relleu com [[Dionís d'Halicarnàs]],<ref>[https://www.revistas.usp.br/letrasclassicas/article/viewFile/73785/77451 ''De Compositione Verborum'': Apontamentos para uma reavaliação do tratado de Dionísio de Halicarnasso]. Per Giuliana Ragusa. ''Letras Clássicas'', nº 4, p. 137-154, 2000. </ref> i per gramàtics com [[Eli Herodià]] i [[Frínic de Bitínia|Frínic l'Aticista]] (segle II dC).<ref> {{es}} Artés Hernández, José Antonio. [https://books.google.com.br/books?id=39WZutxKaJkC&pg=PA54&lpg=PA54&dq=los+l%C3%A9xicos+aticistas:+Elio+Herodiano:&source=bl&ots=ThjuwfZIRH&sig=IU_vJiTwQp6B0qZOrdwiOaSWUXk&hl=pt-BR&sa=X&ved=0ahUKEwjbmo7nl9HaAhUBG5AKHX6sCY8Q6AEIKTAA#v=onepage&q=los%20l%C3%A9xicos%20aticistas%3A%20Elio%20Herodiano%3A&f=false ''Estudios sobre la lengua de los Hechos Apócrifos de Pedro y Pablo'']. Editum, 1999, p. 54-55.</ref> Aquest últim va ser autor d'una selecció de substantius i verbs àtics (Ἐκλογή Ἀττικῶν ῥημάτων καὶ ὀνομάτων), en la qual va registrar les variacions de l'àtic estàndard.<ref>{{en}} [https://classicalstudies.org/annual-meeting/146/abstract/atticist-lexica-and-atticistic-pronunciation Atticist Lexica and Atticistic Pronunciation]. Por Carlo Vessella. Society for Classical Studies.</ref>

1640-1660''. Paris: Réunion des Musées nationaux, 1998, pp. 13-40.</ref>