Merv: diferència entre les revisions

Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]], però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. Els habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann, 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residència del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de Déu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al {{segle |XII}}.

Durant tot aquest període, Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130&nbsp;km², un 30% més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref>a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan".<ref>Herrmann, 1999</ref> Al {{segle |XII}}, existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot, diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels quals rebien el pagament en natura o en espècies.