Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

8 bytes afegits ,  fa 1 mes
m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
La ''dawa'' ('missió') [[hashimiyya]] va aprofitar els vells sentiments alides dels colons descendents de Kufa; el [[736]] els agents hashimiyya foren descoberts i executats, però poc després es va formar un comitè de 12 ''nukaba'' presidit per Sulayman ibn Kathir al-Khuzai; després, el cap fou [[Abu Salama al-Khallal]] ([[746]]) i després [[Abu Muslim]] el [[748]], que, afavorit per les lluites entre [[Qays Aylan|qaisites]] i [[Iemenites (Líban)|iemenites]]<ref>va donar suport als iemenites contra els kaysites que donaven suport al governador de Khorasan</ref> i que els errors en el tractament fiscal de la població àrab no havien estat prou reparats pels intents de reforma del governador [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748), va assolir el govern de Khorasan el febrer en nom de l'imam Ibrahim ibn Muhammad ibn Ali ibn Abd Allah ibn Abbas (que seria la dinastia [[abbàssida]]).
 
Després d'establir la nova dinastia a [[Bagdad]], Khorasan va gaudir d'una certa autonomia. La ciutat, afavorida, es va expandir. Abu Muslim fou executat el [[755]], però el Khorasan va continuar sent el suport de la dinastia i el governador del Khorasan a Merv era una de les figures principals del règim. La influent família dels [[barmàquides]] tenia base a Merv (i no fou l'única). [[Al-Mukaddasi]] descriu la ciutat i l'esmenta com la més deliciosa, bonica, elegant, brillant, extensa i satisfactòria. Els habitants eren emigrants àrabs i sogdians (Herrmann, 1999). La importància de Merv va augmentar quan del [[813]] al [[818]] fou la residència del califa al-Mamun. Merv fou el centre de la revolta més important del segle VIII, dirigida per [[al-Mukanna]], el Velat, que es proclamava profeta i encarnació de Déu, i hereu d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i Abu Muslim; la [[khurramiyya]], que en certa forma en derivava, va persistir a Merv fins al {{segle |XII}}.
 
Al segle IX, Merv fou una ciutat centre del coneixement i la cultura musulmana. Van sorgir a la ciutat diversos erudits de les més variades branques com llei islàmica, tradició religiosa, història i literatura i generalment porten la ''nisba'' al-Marwazí ( المروزي ), entre ells Ahmad Ibn Hanbal. A Merv, va subsistir una comunitat cristiana important amb un arquebisbe nestorià.
A l'inici del segle XI foren els [[gaznàvides]], sense vinculació amb el califat, els que la van governar; el seu domini fou breu i el [[1037]] el seljúcida [[Čaghri Beg Dawud]] es va apoderar de Merv, i els turcmans van dominar el Khorasan. Malik Shah I va construir una gran muralla a l'entorn de Merv. El [[1100]] va pujar al tron [[Sandjar]], que va governar la meitat oriental de l'imperi. Sota els seljúcides, Merv es va recuperar i en aquesta ciutat foren enterrats els sultans seljúcides [[Alp Arslan]] i Sandjar.<ref>el mausoleu de Sandjar a Merv de 27 x 27 metres és conegut com ''Dar al-Akira'', Casa de l'Endemà</ref>
 
Durant tot aquest període, Merv va continuar sent una gran ciutat i encara va arribar al seu zenit. La ciutat ocupava una superfície de 130&nbsp;km², un 30% més que l'actual Barcelona, i la seva població va arribar a superar el milió d'habitants,<ref>a http://geography.about.com/library/weekly/aa011201a.htm s'assenyala 200.000, xifra més probable referida estrictament a la ciutat</ref> moment en què Barcelona en tenia 30.000. Hauria estat la ciutat més gran del món entre [[1145]] i [[1153]]. Se l'anomenava la "mare del món", "la trobada del gran i el petit", la "capital del Khorasan" i era considerada la capital del món islàmic oriental. Es parla de la gran biblioteca i la madrassa fundada per Nizam al-Mulk, i altres institucions culturals. El seu mercat és esmentat com "el millor de les grans ciutats de l'Iran i Khorasan".<ref>Herrmann, 1999</ref> Al {{segle |XII}}, existia al sud-oest de Merv la casa anomenada ''al-Diwakush'' on es desenvolupava l'estudi de la sericultura. [[Al-Istakhri]] explica que la ciutat exportava seda en brut i els seus tallers eren cèlebres, com també ho era el cotó exportat a diversos països, en brut o manufacturat. La regió tenia grans propietats latifundistes que donaven grans beneficis als seus propietaris; fins i tot, diversos pobles pertanyien a una sola persona; els camperols estaven lligats feudalment als ''dikhans'' o ''dekhans'' dels quals rebien el pagament en natura o en espècies.
 
El govern de Sandjar va estar marcat pels conflictes amb els [[kara-khitai]]s i els [[khwarizmshahs]],<ref>aquestos sota [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] van arribar a les muralles de Merv el [[1141]]/[[1142]], van entrar a la ciutat i es van emportar el tresor</ref> i va acabar el [[1153]]; els nòmades [[oghuz]] de l'altre costat de [[Amudarià|l'Amudarià]] que havien estat subjectes a Sandjar sota un oficial de policia anomenat ''shina'', es van revoltar, van derrotar Sandjar i van saquejar i ocupar la ciutat. S'hi van mantenir fins que [[Khwarizm]] va imposar el seu domini al Khorasan septentrional, que van conservar fins a la invasió dels mongols. Amb tot això, va començar a perdre importància mentre altres ciutats com Nishapur la guanyaven.
501.727

modificacions