Bloqueig Continental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m |300px|thumb -> |miniatura |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
{{Llegenda|#008066|Països participants del bloqueig continental}}]]
El '''Bloqueig Continental''' fou la base principal de la [[política]] exterior de l'emperador [[Napoleó I]] de [[França]] en la lluita contra el [[Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda]].
La manca de mitjans per a enfrontar-se a la [[Royal Navy]] varen fer que Napoleó es replantegés els seus plans d'invasió del Regne Unit. Aquests plans d'invasió foren avortats per la [[Batalla de Trafalgar]] l'any [[1805]] (tot i que és possible que Napoleó ja els descartés el juliol del mateix any, després de la [[Batalla del Cap de Finisterre (1805)|Batalla del Cap de Finisterre]] i la retirada de [[Pierre-Charles Villeneuve|Villeneuve]] amb la flota combinada a [[Cadis]]).
Línia 11:
En lloc de l'estratègia militar, Napoleó opta llavors por l'estratègia de [[guerra econòmica]]. Resultat dels inicis de la [[revolució industrial]], l'economia britànica havia sorgit amb força a [[Europa]] en el paper d'exportadors de productes manufacturats. Aquest fet els feia vulnerables a un [[embargament]] comercial. El Bloqueig Continental era un embargament comercial que prohibia el comerç de productes britànics en el continent europeu.
El novembre de [[1806]], després dels èxits militars d'[[Batalla d'Austerlitz|Austerlitz]] i [[Batalla de Jena|Jena]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zabecki |nom=David T. |títol=Germany at War: 400 Years of Military History |url=https://books.google.es/books?id=rCWMBQAAQBAJ&pg=PA663&dq=Joachim+Murat+jena+cavalry&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMI5-LKjIHtyAIVw34aCh1-xQTr#v=onepage&q=Joachim%20Murat%20jena%20cavalry&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2014 |pàgines=663 |isbn=1598849816}}</ref> tot el continent es trobava sota el domini, directe o indirecte de França, des de la [[península Ibèrica]] fins a [[Rússia]], Fou el moment triat per Napoleó per a promulgar el [[Decret de Berlín]], prohibint als seus aliats i als països conquerits cap mena de relació comercial amb [[Gran Bretanya]]. En [[1807]] endurí les condicions inicials del decret en un intent per a destruir de forma decisiva el comerç britànic com a preludi per a una possible invasió mitjançant el [[Decret de Milà]].
L'embargament comercial finalment fracassà, Tot i tenir un elevat preu per a la població anglesa. Les forces franceses, amb poder únicament per terra, no podien aturar la navegació comercial, i els mercants anglesos buscaren nous mercats.
Per la seva part, el parlament britànic promulgà les ''Orders in Council'' de [[1807]], que prohibien als seus socis el comerç amb França. En resposta a aquest decret, el [[Congrés]] dels [[Estats Units]] emeté l'''Acta d'Embargament de 1807'', prohibint el comerç dels bucs nord-americans amb els dos contendents.
L'únic país europeu que s'oposà obertament al Bloqueig Continental fou [[Portugal]].
| |||