Bosc menut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
Els rebrots de les soques s'anomenen '''tanys'''. No totes les espècies d'arbres són capaces de rebrotar de soca. En general les espècies d'arbres [[planifolis]] rebroten, mentre les [[coníferes]] no ho fan.
== Tècnica de producció de tanys ==
Afavorir l'aparició de tanys en determinades espècies d'arbres és un mètode tradicional d'''administració sostenible del bosc'', motiu pel qual als arbres joves se'ls talla el tronc a un nivell baix, o de vegades arran de terra.
En els anys següents de creixement emergeixen molts nous tanys i, després que hagin passat uns anys, el cicle comença una altra vegada i es tornen a tallar els troncs gruixuts dels plançons perquè n'emergeixin dels ''peus'' altres de nous fins que estiguin llestos per ser collits una altra vegada. El cicle pot repetir-se fins a l'esgotament de la rabassa.
Un arbrat del sotabosc es cull típicament en seccions, en una rotació. D'aquesta manera cada any pot fer-se una collita. Això té l'efecte secundari de proporcionar una varietat rica d'[[hàbitat]], ja que l'arbrat té sempre una gamma de diversos ''peus'' envellits que creixen en ell. Això és beneficiós per a la [[biodiversitat]] del bosc.
[[Fitxer:Coppice stool2.JPG |miniatura| El mateix ''peu'' de [[Alnus|vern]] després d'un any amb els rebrots]]
La longitud del cicle depèn del tall de l'espècie, dels costums locals i de l'ús a què es destina el producte. El [[bedoll]] pot ser aconseguit en 3 o 4 anys per fer treballs d'estris de fusta, mentre que el [[roure]] pot ser obtingut en un cicle de 50 anys per pals o llenya.
Línia 18:
A Catalunya es va produir molt [[carbó vegetal]], utilitzat com a combustible, tant per a la indústria com per a ús domèstic. Actualment els [[alzinar|alzinars]] es tracten amb el sistema de bosc menut per produir llenyes molt apreciades per cremar en estufes i llars de foc. El tractament de les castanyedes per produir pals és cada vegada més escàs, per manca de mercat, i afectació dels [[castanyer mediterrani|castanyers]] per la malaltia del [[xancre]]. De major importància és l'explotació de les [[sureda (bosc)|suredes]] per produir [[suro]].
A Anglaterra, en els dies de la producció de [[ferro]] amb [[carbó vegetal]], la majoria dels arbres a les regions de la producció de ferro van ser administrats com ''bosc menut'', sent generalment tallats en un cicle d'uns 16 anys. D'aquesta manera, s'obtenia combustible per a aquesta indústria de forma indefinida. Això va ser regulat per un [[estatut]] d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]], que va requerir que els boscos es deixessin descansar durant un període després del tall i de deixar 12 ''peus'' d'arbres separats entre si en cada acre de terreny per deixar desenvolupar-se com a pals per a fusta.
Els tanys es poden utilitzar en el seu estat jove per entreteixir les tanques, tal com es fa amb els [[Salix|vímets]], o es poden deixar créixer i conformar-los com pals grans, tal com sol passar amb arbres de fusta dura com els roures. Aquesta pràctica crea els pals llargs rectes, que són millors per treballar que els arbres crescuts espontàniament en la naturalesa que tenen corbes i bifurcacions. Afavorir l'aparició de tanys es pot també practicar per animar les estructures de creixement específiques, com amb els arbres que es conreen per extreure'ls la seva escorça ([[suro]]).
A Europa els plançons de fustes dures van ser utilitzats extensivament en la construcció naval (naus de fusta) o en la fabricació de carretes, i ara encara es conreen, però en quantitats petites, per fabricar cases de fusta i en la indústria del moble.
A la [[Gran Bretanya]] meridional, el [[sotabosc]] estava tradicionalment format pels tanys d'[[avellaner]] que creixia entre els [[roure|roures]], que eren els arbres més grans. Aquests tanys proporcionaven fusta abundant per a molts propòsits, especialment [[carbó vegetal]], que abans de la disponibilitat del [[carbó]] mineral era el que s'utilitzava en la [[fosa (metal·lúrgia)|fosa]] dels metalls.
Encara funciona actualment a petita escala l'extracció de fustes de tanys del sotabosc, sovint afavorides per les associacions conservacionistes de la [[Gran Bretanya]], produint el material per a l'agricultura de canyissars, per l'entramat tradicional de les cobertes de les cases, cobrint amb palla els pals, per produir carbó vegetal per a escalfar de manera tradicional els locals o altres menesters.
| |||