Bé comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
El '''bé comú''' és, en l'àmbit de la [[filosofia]], l'[[economia]] i la [[ciència política]], allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada. El concepte difereix depenent de la doctrina filosòfica aplicada.<ref name="Britannica">{{ref-web|cognom1=Lee|nom1=Simon|títol=Common good|url=http://www.britannica.com/topic/common-good|website=Encyclopædia Britannica|editor=Encyclopædia Britannica|consulta= 9 març 2016}}</ref>
Ja a l'[[Antiga Grècia]] filòsofs com [[Plató]] i [[Aristòtil]] van analitzar el concepte. Aristòtil ho entenia com ''allò que és de la comunitat i accessible només per aquesta, compartit individualment pels seus membres''.<ref name="Dupré">{{ref-publicació|cognom1=Dupré|nom1=Louis|títol=The Common Good and the Open Society|publicació=The Review of Politics|data= 5 agost 2009|volum=55|exemplar=04|pàgines=687|doi=10.1017/S0034670500018052}}</ref> El concepte de bé comú s'ha anat desenvolupant al llarg de la història gràcies a les reflexions de diversos polítics, teòrics, filòsofs i economistes, entre els quals destaquen [[Tomàs d'Aquino]], [[Nicolau Maquiavel]], [[John Locke]], [[Jean-Jacques Rousseau]], [[James Madison]], [[Adam Smith]], [[Karl Marx]], [[John Stuart Mill]], [[John Rawls]].
En teoria econòmica contemporània es considera que ''un'' [[Bé comú (economia)|bé comú]] és un recurs compartit no excloent, mentre que ''el'' [[Bé comú (filosofia)|bé comú]] està més relacionat amb l'[[economia del benestar]]. Aquest benestar, pot estar relacionat amb una teoria [[moral]] del [[Bé (filosofia)|bé]], com l'[[utilitarisme]]. La [[Teoria de l'elecció social]] intenta entendre els processos pels quals es pot assolir el bé comú en societat, mitjançant l'estudi de sistemes de [[presa de decisions]] col·lectives. Per altra banda, la [[Teoria de l'elecció pública]] aplica metodologies [[Microeconomia|microeconòmiques]] per tal d'explicar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta.
Línia 15:
=== Antiga Grècia ===
[[Fitxer:Busto di Aristotele conservato a Palazzo Altemps, Roma. Foto di Giovanni Dall'Orto.jpg|miniatura|Bust d'[[Aristòtil]] conservat al Palazzo Altaemps, a Roma]]
Encara que la frase "bé comú" no apareix en textos de [[Plató]], el filòsof [[Antiga Grècia|grec]] indica repetidament que existeix un determinat objectiu comú tant a la política com a la societat.<ref name="Simm2">{{ref-publicació|cognom1=Simm|nom1=Kadri|títol=The Concepts of Common Good and Public Interest: From Plato to Biobanking|publicació=Cambridge Quarterly of Healthcare Ethics|data= 16 agost 2011|volum=20|exemplar=04|pàgina=555|doi=10.1017/S0963180111000296}}</ref> Per Plató, el millor ordre polític és aquell que millor promou l'harmonia social i un entorn de cooperació i amistat entre els grups socials diferents, cadascú beneficiant-se i aportant al bé comú. A ''[[La República]]'', el personatge de [[Sòcrates]] sosté que el bé social més preuat és la [[Cohesió social|cohesió]] i la unitat, que resulta de tenir sentiments compartits de plaer i dolor, que s'aconsegueixen quan tots els membres d'una societat són feliços o tristos pels mateixos èxits i fracassos.<ref name=":3">{{ref-llibre|cognom1=Plato|títol=Republic|data=2003|editorial=Penguin Books|lloc=Londres|pàgines=462a–b}}</ref>
Aristòtil, deixeble de Plató, és considerat per molts el pare de la idea del bé comú, ja que fa servir el concepte [[interès comú]] (''to koinei sympheron,'' en grec) com la base per a distingir el bé del mal en les accions d'institucions públiques i per definir el conflicte d'interessos.<ref>{{ref-publicació|cognom=Diggs|nom=B. J.|data=1973-01-01|títol=The Common Good as Reason for Political Action|jstor=2379966|publicació=Ethics|volum=83|exemplar=4|pàgines=283–293|doi=10.1086/291887}}</ref>
Per Aristòtil, el bé comú és constituït per la bondat dels individus, la voluntat de fer allò correcte i que està bé. Aquesta visió teològica, fer allò que està bé esdevé un dels objectius de la vida humana. Per Aristòtil té molt més valor el bé comú que el benefici individual, com s'explica a l'[[Ètica a Nicòmac]].<ref name="Clayton">{{ref-web|cognom1=Clayton|nom1=Edward|títol=Aristotle: Politics|url=http://www.iep.utm.edu/aris-pol/|website=Internet Encyclopedia of Philosophy}}</ref> Una de les crítiques a les afirmacions d'Aristòtil és que es referia al bé comú pels ciutadans, però no per aquells que no eren considerats ciutadans (dones i esclaus, entre altres).<ref name="Clayton" /><ref name="Dupré"/>
Línia 33:
=== Segle XX ===
[[John Rawls]] defineix el bé comú com ''aquelles condicions generals que...asseguren el benefici igualitari per a tothom''. En la seva ''[[Theory of Justice]]'', Rawls postula per un principi de reconciliació entre equitat i llibertat, aplicant a una estructura bàsica de societat estructurada, del qual definirà les condicions generals. Partint de la creació d'un dispositiu artificial anomenat la ''[[Posició original]],'' Rawls defensa la creació de dos principis de justícia, creant tot un sistema que intenta defensar els menys afavorits. Reclama doncs que els partits haurien d'assolir aquesta posició original i definir drets i deures, regulant els avantatges socials i econòmics de la societat des d'una posició neutral.<ref>Rawls, p.53 revised edition; p.60 old 1971 first edition</ref>
Per altra banda [[Rudolf Rocker]] va defensar "un desenvolupament lliure i sense traves de totes les forces individuals i socials de la vida". Rocker delineava una tradició anarquista que va culminar amb l'[[anarcosindicalisme]]: en termes europeus, una branca del "[[socialisme llibertari]]". Segons Rocker, no cercava un sistema social fix, tancat,s sinó una tendència humana que vol fer realitat els ideals de la [[Il·lustració]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Chomsky|nom=Noam|enllaçautor=Noam Chomsky|article=Què és el bé comú?|publicació=Ara.cat|llengua=català|url=http://www.ara.cat/premium/opinio/Que-be-comu_0_1064293592.html|data=11/01/2014|pàgines=}}</ref>
Línia 51:
|style="border-right: solid black 1px; "| Amb rivalitat
|style="border-right: solid black 1px; border-bottom: solid black 1px; font-size:120%; "| '''[[bé privat|béns privats]]'''<br />menjar, roba, automòbils...
|style="border-right: solid black 1px; border-bottom: solid black 1px; font-size:120%; "| '''Recursos compartits''' <br />bancs de peixos, carbó...
|-
|style="border-right: solid black 1px; "| Sense rivalitat
Línia 72:
=== Teoria d'elecció pública ===
La [[Teoria de l'elecció pública]] aplica metodologia de la [[microeconomia]] a l'estudi de la ciència política per tal d'explicar com els interessos privats informen activitats polítiques. Mentre que l'[[economia del benestar]] sol assumir l'interès públic a l'hora de fer [[política pública|polítiques públiques]], l'elecció pública adopta perspectives d'interessos privats a l'hora d'analitzar com els interessos privats afecten l'activitat política i els resultats relacionats d'aquesta. Es detecten llavors desviacions del bé comú amb activitats com lloguers o similars. A ''The Logic of Collective Action'', [[Mancur Olson]] argumenta que els béns públics tendeixen a quedar desproveïts degut als incentius dels individus al ''[[free-riding]]''.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Olson|nom1=Mancur|títol=The Logic of Collective Action|data=1965|editorial=Harvard University Press|lloc=Cambridge}}</ref>
[[Anthony Downs]] proporcionà una aplicació d'aquesta lògica a la teoria de votar, identificant la [[paradoxa del vot]] on individus racionals prefereixen abstenir-se d'una votació, quan el seu cost marginal excedeix el marge de benefici privat.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Downs|nom1=Anthony|títol=An Economic Theory of Democracy|data=1957|editorial=Harper and Row|lloc=Nova York}}</ref> Downs argumenta que els votants prefereixen romandre desinformats, degut a la ''ignorància racional''. En canvi, l'estudi d'[[Elinor Ostrom]] sobre els esquemes de regulació de les propietats compartides va permetre descobrir sistema per sobreviure a la [[tragèdia dels comuns]].<ref>{{ref-llibre|cognom1=Ostrom|nom1=Elinor|títol=Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action|data=1990|editorial=Cambridge University Press|lloc=Cambridge}}</ref>
== Aproximació teològica ==
=== Catolicisme ===
Una de les referències més primerenques en literatura cristiana en referència al concepte de bé comú es troba en l'[[Epístola de Bernabé]]: "No visqueu enterament aïllats (...) i en comptes d'això busqueu el bé comú"<ref>''[http://www.earlychristianwritings.com/text/barnabas.html Epistle of Barnabas]{{Enllaç no actiu|data=juliol de 2017}}'', 4, 10.</ref> El concepte és molt present també a l'obra d'[[Agustí d'Hipona]] ''[[La ciutat de Déu]]''. En el llibre XIX, el locus principal d'Agustí d'Hipona es basa en la qüestió: és la bona vida social? En altres paraules, és el benestar humà trobat en la bondat de tota la societat, en el bé comú?<ref>Capítols 5-17 del XIX llibre de ''[[La ciutat de Déu]]''</ref>
Més endavant [[Tomàs d'Aquino]], influït per [[Aristòtil]], va desenvolupar les idees d'Hipona, fins al punt que la seva concepció del bé comú va esdevenir un estàndard en la teologia moral catòlica romana. El concepte va esdevenir un tema central en l'[[educació social catòlica]], començant pel seu document fundacional, el ''[[Rerum novarum]]'', una encíclica signada per [[Lleó XIII]], publicada el 1891. Aquesta carta parlava de les condicions dels treballadors industrials a l'Europa del segle XIX i trobava un punt entremig del [[socialisme]] i el [[capitalisme]] ''laissez-faire''. Lleó garantia el concepte de [[propietat privada]] mentre que reclamava el rol d'una negociació col·lectiva per establir un nou [[salari base]].<ref>''Compendium of the Social Doctrine of the Church'', chapter 4, part II.</ref><ref>Pontifical Council of Justice and Peace, [http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html Compendium of the Social Doctrine of the Church] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20160802000000/http://www.vatican.va/roman_curia/pontifical_councils/justpeace/documents/rc_pc_justpeace_doc_20060526_compendio-dott-soc_en.html |date= 2-8-2016 }} (2004), Chapter 4, part II</ref> Joan Pau II també analitza el concepte en diverses encícliques, com ''[[Pacem in Terris]]'' (1963) on el defineix com “el conjunt d’aquelles condicions socials que consenten i afavoreixen, en els éssers humans, el desenvolupament integral de llur persona”.<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0222710.xml|títol=bé comú {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2017-07-02|llengua=català}}</ref> Al Concili Vaticà II també es va tractar aquesta temàtica, recollida a ''[[Gaudium et Spes]]'' (1965). Un altre document pertinent és ''[[Veritatis Esplendor]]'', una altra encíclica de [[Joan Pau II]] de 1993 que volia combatre la relaxació de normes morals i la [[corrupció política]]. En aquesta carta, Joan Pau II descriu les característiques i virtuts que el [[lideratge]] polític hauria de requerir, les quals són la [[confiança]], honradesa, justícia, [[Temprança]] i [[solidaritat]].
Línia 91:
Segons [[Karl Popper]],<ref>Karl Popper: “La sociedad abierta y sus enemigos”.- Varias ediciones en castellano.- cap 9: Esteticismo, perfeccionismo, utopismo.-</ref> la percepció platònica del bé comú és utòpica, ja que demanda una societat i un govern ideal (fort i centralitzat) i un nombre petit de persones (reis filòsofs) governants, benevolents però implacables, no interessats en el benefici propi sinó de la ciutadania o la comunitat.<ref>Platón: Pregunta: Entonces, ¿cómo puede uno que tenga grandeza mental, y es el espectador de todo tiempo y toda la existencia, pensar mucho de la vida humana? - Respuesta: No puede.- Pregunta: ¿O puede uno como ese temer la muerte?. Respuesta: No, por supuesto.- La República. Diálogo sobre el Rey Filósofo</ref><ref>Las citas referenciadas a Platón se pueden encontrar, en general, en [[metawiki:q:es:Platón|wikiquote]]</ref>
Al seu torn, [[Jacques Maritain]], fa una crítica al concepte de bé comú relacionant-lo amb el materialisme individualista de l'anarquisme, on els deures de la ciutat són limitats, però finalment els forts acaben oprimint els febles.<ref>Jacques Maritain: [http://web.archive.org/web/http://www.humanismointegral.com/DOCS_5_Obras_Breves/2_HUMANISMO_CRISTIANO/914_16_Persona_BC3.htm LA PERSONA Y EL BIEN COMÚN]</ref> Popper critica Plató dient que no hi ha una manera racional d'esbrinar quina és la societat ideal, i per tant no podem esbrinar quins són els millors mètodes per arribar-hi.
== Vegeu també ==
| |||