Cabilencs: diferència entre les revisions

|popplace= {{ALG}} 5.580.000<br />{{FRA}} 709.000<br />{{BEL}} 54.000<br />{{CAN}} 16.000<br />{{GBR}} 3.000

|langs= [[Cabil]]

|related=altres [[amazics]]

}}{{Millorar traducció|data=febrer de 2020}}

L'[[organització social]] dels cabilencs, antics ramaders i agricultors sedentaris, ha estat àmpliament estudiada pel [[Sociologia|sociòleg]] [[França|francès]] [[Pierre Bourdieu]].<ref>Una gran part de la seva obra antropològica es basa en l'anàlisi de la societat cabilenca (''Esquisse d'une théorie de la pratique'' (1972), ''Le sens pratique'' (1980), ''[[La domination masculine]]'' (1998)…) .</ref> Aquest model ha estat àmpliament modificat per la forta [[migració humana|emigració]] i urbanització que ha trasbalsat les relacions socials,<ref>''L'exil kabyle'', Mohand Khellil, éd. L'Harmattan, 2000, {{p.|173-176}}{{ISBN|2858021414}}</ref> però es poden traçar els contorns de la societat tradicional ..

[[Fitxer:Abb. 328. Junges Kabylenmädchen von Bou Saâda, im südlichen Algier.jpg|miniatura|Noia cabilenca al sud d'Alger]]

[[Fitxer:SiMohand.jpg|miniatura|El poeta cabilenc Si Mohand, 1905]]

Cada vila forma una ''tajmaât'' («assemblea»), una organització petita o gran segons la importància numèrica de la vila, semblant a la [[república]] [[democràcia|democràtica]].<ref>''Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie'', Camille Lacoste-Dujardin, La Découverte, Paris, 2005 {{ISBN|2707145882}}</ref> Es compon de tots els homes que han arribat a la majoria d'edat, i on, en principi, tots els ciutadans, independentment del status econòmic poden parlar per exposar les seves idees i prendre posicions en les propostes d'acords . Els ancians, als que s'atribueixel títol d' ''imgharen'' perquè eren caps de [[cap de família|família]], o fins i tot del llinatge viu, van gaudir d'una audiència i respecte especials, ja que el ''tajmaât'' dona una gran importància a les seves decisions, i la democràcia cabila de vegades és més semblant a una [[gerontocràcia]].

 

Fora del país, hi ha una antiga i forta emigració cabilenca a França, on els cabilencs representen el 40 % dels emigrants algerians i descendents d'algerians a França <ref>http://centrederechercheberbere.fr/tl_files/doc-pdf/berbere_france.pdf</ref> de manera que es calcula que hi ha uns 800.000 cabilencs a França (sobre 2 milions d'algerians i fills d'algerians presents a França). Però [[França]] no és l'únic destí dels cabilencs. També hi ha grans comunitats de cabilencs al [[Canadà]] i a [[Bèlgica]].

== Cultura ==

=== Llengua ===

''Tha kvayelith'' («la cabilitat») significa també en la semàntica cabil en general, la referència a un sistema de valors ancestrals (codi de l'honor) no contradictori de l'esperit del clan ''(çof)'' que regulen i gestionen la vida col·lectiva a l'escala d'una vila o d'una tribu o confederació.

 

{{AP|Mitologia amaziga|Religió a Algèria}}

[[Fitxer:Yemma Gouraya 2.jpg|miniatura|Yemma Gouraya à [[Béjaia]] ]]

 

La vila de [[Bejaïa]] tindrà el seu apogeu, inclosa la seva influència espiritual, a causa del gran nombre de sants sufís que hi predicaren, els més famosos són Yemma Gouraya, o Saïd El-Bedjaouy.<ref>[http://rabahnaceri.unblog.fr/histoire-de-bgayet/yemma-gouraya/ Histoire de Gouraya] Sur le site rabahnaceri.unblog.fr</ref><ref>[http://www.vitaminedz.com/articles-15778-6-84038-bejaia-soufisme___marabouts-biographie_de_said_el_bedjaouy-3.html Biographie de Saïd El-Bedjaouy] Sur le site vitaminedz.com</ref> La vila també atraurà grans místics, com [[Ibn al-Arabí]] de [[Còrdova]], que participaran en la identitat religiosa de la regió i més generalment en la del nord d'Àfrica mitjançant la barreja de la mística sufí amb les creences animistes dels amazics.<ref>« Chachoua Kamel, L’islam kabyle. Religion, État et société en Algérie, suivi de l'Epître (Risâla) d'Ibnou Zakrî (Alger, 1903), mufti de la Grande Mosquée d'Alger, Maisonneuve & Larose, 2001. », par Karima Direche-Slimani, ''Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée'' [http://remmm.revues.org/document2449.html (en ligne)], {{numéro|101}}-102 - Sciences, savoirs modernes et pouvoirs dans le monde musulman contemporain, juillet 2003, {{p.|343-348}}</ref> Durant aquesta edat d'or [[Bejaïa]] serà coneguda com «la petita Meca».<ref>Études sur la Kabylie, Carette, Livre 1</ref>

=== Música ===

La varietat cabil (moderna o tradicional) és una de les músiques més importants d'[[Algèria]]. Nombrosos cantants són natius de Cabília o d'origen cabilenc, com Chiekh el Hasnaoui, [[Lounis Aït Menguellet]], [[Cherif Kheddam]], [[Cheikh Sidi Bémol]], [[Idir]], [[Lounès Matoub]], [[Allaoua Zerrouki]], [[Slimane Azem]], Cid Messaoudi, [[Chérifa]], [[Youcef Abdjaoui]], Ait Meslayen, Taleb Rabah, Rachid Babaci, [[Takfarinas]], [[Taÿfa|Farid Aït Siameur]], Boualem Kara, Souad Massi. La Cabília també ha donat alguns dels grans noms al [[chaâbi algerià]] com [[Hadj M'hamed El Anka|Hadj M'hamed El anka]] i [[Kamel Messaoudi]], [[Amar Ezzahi]], [[Abdelkader Chaou]], [[Boudjemaâ El Ankis|Boudjemaa El ankis]], Gherouabi, etc.

=== Esport ===

La Cabília és representada per esportistes com [[Zinédine Zidane]], [[Soraya Haddad]], [[Karim Benzema]], [[Karim Ziani]], [[Rabah Madjer]], [[Salah Assad]], [[Mustapha Dahleb]]... Les clubs de futbol com la JSK ([[Jeunesse sportive de Kabylie]]), la [[JSMB]] i el [[MO Béjaïa]] són els principals clubs de la regió, la zona és coneguda per al voleibol principalment a [[Béjaia]].

== Política ==

Els cabilencs han estat activistes ferotges en la promoció de la causa de la identitat amaziga. El moviment té tres grups: cabilencs que veuen a si mateixos com a part d'una nació amaziga més gran ([[Amaziguisme|amaziguistes]]); aquells que s'identifiquen com a part de la nació algeriana (algerianistes), que alguns veuen com una nació essencialment amaziga; i aquells que veuen la Cabília com una nació diferent separada però similar a altres pobles amazics ([[Cabilisme|cabilistes]]).

* L'Arouch va sorgir durant la [[primavera negra]] de 2001 com un renaixement de les assemblees del poble, una forma tradicional d'organització democràtica cabil. El Arouch comparteix aproximadament els mateixos punts de vista polítics del FFS i la RCD.

* El [[Moviment per l'Autonomia de Cabília|MAK (Moviment per l'Autonomia de Cabília)]] també va sorgir durant la Primera Negra. Treballa per l'autonomia de la Cabília, El 21 d'abril de 2010 [[Ferhat Mehenni]], líder del MAK, proclamà el Govern Provisional de Cabília a l'Exili (ANAVAD). Es va establir oficialment l'1 de juny de 2010 al [[Palau de Congressos de París]]. Va ser escollit President del Consell Nacional de la MAK i va nomenar nou ministres.<ref>[http://www.kabylia-gov.org www. kabylia-gov.org], Kabylia Government website</ref>

== Genètica ==

Un estudi realitzat per Arredi.et al. (2004) inclou les freqüències de llinatges entre una població cabila de la [[província de Tizi Uzu]].

* {{ref-llibre|autor=Patricia E.M. Lorcin|traductor=Loïc Thommeret|títol=Kabyles, Arabes, Français : Identités coloniales| editorial=Presses universitaires de Limoges|any=2005|isbn= 9782842873394 |oclc=718565485|pàgines=374|id=Lorcin|url= https://books.google.co.ma/books?id=e0CgyQcy6DkC&printsec=frontcover&hl=fr&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false|texte=aperçu en ligne}}

* ''La Condition juridique de la femme rurale en Kabylie'' - Fatima Cherfa-Turpin, éd. Apopsix, Paris, 2010 {{ISBN|978-2-35979-010-8}}.

== Enllaços externs ==

{{wikiquote}}

* [http://www.kabylia-gov.org/?lang=en/ Govern Provisional de Cabília (ANAVAD)]

* [http://mak.makabylia.info/?lang=en Moviment Autonomista Cabilenc]

* [http://www.kabylia.info/index.php/Main_Page kabylia.info]

* [http://www.kabyles.com/ kabyles.com] {{fr}}