Marcià Mineu Fèlix Capel·la: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

Va escriure ''De Nuptiis Mercuri et Philologiae'', una obra enciclopèdica en 9 llibres, que tracta sobre les set [[arts liberals]]. Està escrita en una barreja de prosa i vers, a la manera de les ''Sàtires Menipees'' de [[Marc Terenci Varró]] i del [[Satiricó]] de [[Petroni]]. També va influir en la seva redacció l'obra ''[[Consolació de la filosofia]]'' de [[Boeci]]. El llibre és una recopilació voluminosa que forma una mena d'enciclopèdia de l'ensenyament. Els dos primers llibres es poden considerar una introducció de tipus místic a la resta de l'obra, i parlen de les noces entre [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]] i la [[filologia]], en una complexa al·legoria. Els set volums restants parlen dels principis de les set alts liberals: el tercer parla de la gramàtica, el quart de la dialèctica, dividit en metafísica i lògica, el cinquè de la retòrica, el sisè de geometria, que en realitat és un tractat de geografia on s'adjunten alguns conceptes simples sobre línies, superfícies i sòlids. El setè parla d'aritmètica, dedicat sobretot a les propietats dels nombres, el vuitè d'astronomia i l'últim de música, amb un apartat sobre poesia. La quantitat de dades és immensa, però els materials estan mal seleccionats, mal ordenats i mal explicats, tot i que hi ha algunes informacions valuoses, tretes segurament d'antics autors i d'obres desaparegudes. Per exemple, hi ha un passatge notable on explica una visió real del sistema solar. Es diu clarament que els planetes [[Mercuri (planeta)|Mercuri]] i [[Venus (planeta)|Venus]] giren al voltant del [[Sol]] i no de la [[Terra]], i descriu correctament les posicions d'un i altre. Els historiadors de la ciència creuen que no és improbable que [[Copèrnic]], que cita Marcià, hagi tret el germen del seu sistema d'aquest llibre.