Evacuació de Dunkerque: diferència entre les revisions

Donada la censura de temps de guerra, així com la intenció de mantenir alta la moral de la nació, la plena extensió de la l'operació no va ser publicada. No obstant això, la greu situació de les tropes portà al [[Jordi VI del Regne Unit|Rei Jordi VI]] a demanar una setmana de pregàries sense precedents. Per tot el país, la gent resà el [[26 de maig]] per a un final feliç.<ref>"War at Sea: A Naval History of World War II", Nathan Miller, p. 83, Oxford University Press US, 1997, {{ISBN|0-19-511038-2}}</ref> L'[[Arquebisbe de Canterbury]] encapçalà les pregàries ''pels nostres soldats en un greu perill a França''. Per les esglésies i sinagogues de tot el país aquell dia s'oferiren pregàries similars, confirmant la sospita de la població sobre la situació desesperada de les tropes.<ref>"Dunkirk - The Incredible Escape", Norman Gelb, p. 82, Michael Joseph, 1990, {{ISBN|0 7181 32033}}</ref>

 

 

El [[29 de maig]] s'aconseguiren rescatar 47.000 britànics,<ref>Keegan (1989)</ref> tot i tenir lloc el primer gran atac aeri de la [[Luftwaffe]] al vespre. L'endemà, s'embarcaren 54.000 homes més,<ref>Liddell Hart (1999); p. 79</ref> incloent als primers soldats francesos.<ref>Murray and Millett (2000); p. 80</ref> El [[31 de maig]] s'evacuaren a 68.000 homes, entre els quals hi havia el comandant del CEB, [[John Vereker, lord Gort|Lord Gort]].<ref>Keegan (1989); p. 81</ref> L'[[1 de juny]] s'evacuaren 64.000 soldats aliats,<ref name="mm">Murray and Millett (2000)</ref> abans que l'increment dels atacs aeris impedís prosseguir amb les evacuacions en hores diürnes.<ref name="Liddell"/> Uns 26.000 francesos van ser evacuats la nit abans que finalitzés l'operació.