Revisió del 14:10, 5 juny 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 15:32, 20 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.427.593 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 19: {\| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5" \|- \| colspan="3" style="width:154px; text-align:center; background:#f4a460;"\|'''La pintura gòtica''' \|- style="vertical-align:top; background:#e6e6ff;" \|\| '''Imatges''' \|\| style="vertical-align:top; background:#e6e6ff;"\| '''Etapa o estil:'''<br />Resum i característiques. \|\| '''Artistes, obres o llocs destacats.''' \|- style="height:18px" \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:172px;"\| [[Fitxer:StPierre_vitrail_face.jpg\|esquerra\|''Vitrall de la façana de l'església de Sant Pere de Caen'', segle XIII]] ''Vitrall de la façana de l'església de Sant Pere de Caen'', {{segle\|XIII}}). Normandia, França.<br><br> [[Fitxer:Bernhard_von_Clairvaux_%28Initiale-B%29.jpg\|esquerra\|Sant Bernat de Claraval]] Anònim, ''Sant Bernat de Claraval'', Inicial de la lletra B en un manuscrit del Segle XIII. \| style="vertical-align:top; background:#ffdead;"\|'''[[Pintura francogòtica\|La pintura francogòtica]]''' \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:154px;"\| '''Esglésies i Catedrals:''' \|- \| style="vertical-align:top;"\|La '''pintura francogòtica''' o el '''Gòtic lineal''' és l'estil pictòric que té origen a [[França]] durant els segles {{Romanes\|XII}} i {{Romanes\|XIII}} i que s'expandeix per tot Europa. Malauradament es conserven poques obres d'art d'aquesta època. Les tècniques pictòriques més emprades són: Línia 43: \|- style="height:18px" \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:172px;"\| [[Fitxer:Simone_Martini_006.jpg\|esquerra\|Maria Magdalena]] Simone Martini, ''Maria Magdalena'', Detall del retaule de l'Altar Major ([[1321]]), Orvieto, Itàlia. \| style="vertical-align:top; background:#ffdead;"\|'''[[Pintura del Trecento\|La Pintura del Trecento a Itàlia]]''' \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:154px;"\| '''Pintors:'''<br />[[Pietro Cavallini]]<br />[[Cimabue]].<br />'''[[Giotto di Bondone]]'''<br />[[Duccio di Buonasegna]]<br />[[Simone Martini]]<br />[[Ambroglio Lorenzetti\|Ambroglio]] i [[Pietro Lorenzetti]]<br /><br />'''Llocs:'''<br /> Esglésies Superior i Inferior d'[[Assís]]<br />'''[[Capella de l'Arena]]''' a [[Pàdua]]<br />[[Palau Públic de Siena]] (Ajuntament) de [[Siena]]<br />[[Cementiri de Pisa]] a [[Pisa]]. \|- \| style="vertical-align:top;"\|A la [[Toscana]], les escoles senesa i florentina, amb el Giotto com a més gran pintor del [[Trecento]], van continuar la tradició de la gran pintura mural, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a [[Itàlia]] com a França. Aquesta pintura toscana del Trecento, essent plenament gòtica, anticipa ja el [[Renaixement]]. Línia 53: \|- style="height:18px" \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:172px;"\|[[Fitxer:The_Wilton_Diptych_%28left%29.jpg\|esquerra\|Part esquerra del Díptic de Wilton]] Mestre del Díptic de Wilton, ''El Rei [[Ricard II d'Anglaterra\|Ricard II]] és encomanat a la Verge'', part esquerra del Díptic de Wilton, vers ([[1395]]), [[National Gallery de Londres]]. \| style="vertical-align:top; background:#ffdead;"\|'''[[gòtic internacional\|Pintura gòtica internacional]] (de 1370 a 1430)''' \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:154px;"\|'''Artistes :'''<br />'''Quadres :'''<br />'''Llocs :''' \|- \| style="vertical-align:top;"\|A mitjans del {{segle\|XIV\|s}} apareix l'[[gòtic internacional\|estil internacional]], com a resultat de la fusió de la influència francesa i italiana: ara, els temes, encara que religiosos, s'interpreten com profans, els sants es transformen en distingits cavallers i distingides dames, que es desenvolupen amb posats exageradament afectats en ambients palatins. \|- style="height:18px" \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:172px;"\|[[Fitxer:Jan_van_Eyck_006.jpg\|esquerra\|detall del «Retrat dels Arnolfini»]] [[Jan van Eyck]], ''Giovanna Cenami, esposa de Giovanni Arnolfini'', detall del «Retrat dels Arnolfini», vers ([[1434]]), [[National Gallery de Londres]]. \| style="vertical-align:top; background:#ffdead;"\|'''[[Primitius flamencs\|La pintura gòtica a Flandes]]''' \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:154px;"\|'''Artistes :''' <br>[[Jan Van Eyck]]<br>[[Roger van der Weyden]]<br>[[Hieronymus Bosch]]<br><br />'''Quadres :''' <br>[[Retaule de Gant]]<br>[[El matrimoni Arnolfini]]<br>[[El davallament de la Creu]]<br>[[El jardí de les delícies]]<br><br />'''Llocs :''' \|- \| style="vertical-align:top;"\|Al {{segle\|XV}} a les ciutats de Flandes (actualment [[Benelux]]) són un motor comercial com artesanal on es genera una escola de pintors que es distingeixen per la seva excepcional qualitat. La major part de les obres són encàrrecs privats per a l'[[aristocràcia]] o la [[burgesia]], pel que tenen un fort contingut civil i profà. Trets destacats de la pintura flamenca del {{segle\|XV}} serien: Línia 73: \|- style="height:18px" \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:172px;"\|[[Fitxer:Luis_Borrass%C3%A1_001.jpg\|esquerra\| Sant Pere salvat de les aigües]] [[Lluís Borrassà]], ''[[Sant Pere]] salvat de les aigües'', ([[1411]]) Església de [[Santa Maria de Terrassa]]. \| style="vertical-align:top; background:#ffdead;"\|'''[[Pintura gòtica de la Corona d'Aragó]]''' \| rowspan="2" style="vertical-align:top; width:154px;"\|'''Artistes:'''<br>[[Mestre de la conquesta de Mallorca]]<br/><br>[[Ferrer Bassa]]<br>[[Lluís Borrassà]]<br>[[Lluís Dalmau]]<br>[[Jaume Huguet]]<br>[[Bartolomé Bermejo]]<br><br />'''Quadres :'''<br> [[Pintures murals de la conquesta de Mallorca]]<br />'''Llocs :'''<br>[[Palau Aguilar]] a [[Barcelona]]<br/> \|- \| style="vertical-align:top;"\|La pintura gòtica a la Corona d'Aragó es divideix en quatre fases:

Pintura gòtica: diferència entre les revisions