Catalunya Vella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles de segles |
m Plantilles |
||
Línia 4:
==El concepte de Catalunya Vella==
[[Fitxer:Catalunya Vella.jpg|miniatura|{{llegenda|#960303|Catalunya Vella (s.XII-S.XV)}}]]
Als [[segle IX|segles IX]] i [[segle X|X]] aquests territoris, com tota l'antiga [[Gòtia]] o [[Marca Hispànica]], havien estat un espai de llibertat pels pagesos [[aloer]]s d'[[aprisió]]. Però al {{segle|XI}}, arran de la [[feudalisme|revolució feudal]] i l'afebliment de l'''[[auctoritas]]'' comtal, el barons nobiliaris començaren a imposar [[mals usos]] sobre els pagesos. La situació s'agreujà al {{segle|XII
A finals del {{segle|XIII|s}} el jurista i canonge [[Pere Albert]] redactà les seves ''[[Commemoracions de Pere Albert|Commemoracions]]'', un tractat sobre [[dret consuetudinari]] que recull per escrit tot el seguit d'[[usatges]] i [[costum]]s vigents a [[Principat de Catalunya|Catalunya]]. Per a definir els territoris on hi havia els [[pagesos de remença]] Albert creà el concepte de Catalunya Vella, circumscrivint-lo territorialment al [[bisbat de Girona]], la meitat del [[bisbat de Barcelona]] que hi ha a l'est del riu [[Llobregat]], i la major part del [[bisbat de Vic]]. El concepte de Catalunya Vella el va crear el jurista per oposició al de [[Catalunya Nova]], que segons Albert ja rebia aquesta denominació d'ençà dels temps de Ramon Berenguer IV. Els límits entre la Catalunya Vella i la [[Catalunya Nova]] quedaven marcats pel [[Llobregat]]. El jurista Pere Albert comentava en el punt 35 de la seva obra la situació jurídica dels pagesos, i diferenciava entre els que hi havia a la Catalunya Vella, i els que hi havia a la Catalunya Nova.
| |||