Publi Corneli Escipió Nasica Serapió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m Bot elimina espais sobrants
Línia 4:
Era un destacat [[Optimat|aristòcrata]] ferotge i dur, repetidament mencionat per [[Ciceró]] com a líder del [[Senat romà|Senat]], i uns dels principals instigadors de la mort de [[Tiberi Semproni Grac]]. Es parla d'ell per primera vegada l'any [[149 aC]] quan, juntament amb [[Gneu Corneli Escipió Hispà]], va ser enviat a [[Cartago]] a demanar la rendició de la ciutat, cosa que no van obtenir.
 
Va ser candidat a [[Edil romà|edil]], però no va tenir èxit. L'any [[138 aC]] va ser [[Cònsol romà|cònsol]] juntament amb [[Dècim Juni Brut]] i, a causa de la severitat amb què els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes, van ser encausats i empresonats pel [[tribú de la plebs]] [[Gai Curiaci]]. Aquest tribú va ser qui va donar a Escipió el malnom de ''Serapio'' per la seva semblança amb una persona que comerciava amb animals pels sacrificis o alguna altra de baix rang, i que encara que ho va dir per burlar-se'n, més tard Serapio es va convertir en un cognom distingit.
 
L'any [[134 aC]], quan les tribus es van reunir per reelegir Grac com a tribú per a l’any [[133 aC]], Nasica va cridar els cònsols a salvar la [[República Romana|República]], però aquests no van voler recórrer a la violència. Llavors va proclamar "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin". Va sortir del temple de [[Fides]] on el senat estava reunit, seguit pel major nombre de senadors. La gent els obria pas mentre avançaven, i alguns intentaven fugir. Grac va ser assassinat quan va caure mentre volia escapar.