Cançó (trobadors): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
La '''cançó''' (occità, '''canso''') és un gènere de la poesia [[trobador]]esca.
== Aspectes generals ==
Línia 6:
Els seus temes centrals i gairebé exclusiu és l'[[amor]]: l'amor cortès (o ''fin'amor'') que participa dels aspectes socials i espirituals de l'època medieval. A la ''cansó ''es manifesten l'esperit i un concepte de vida propis d'una [[lírica]] integrada en la realitat sociopolítica del [[feudalisme]].
Així l'amor té el mateix significat que als nostres dies, però també cal afegir-li'n un altre, que és el d'aliança (pacte, favor), és a dir, que el trobador intentarà aconseguir a través de la seva relació algun tipus de tracte beneficiós en l'aspecte material.
També cal tenir present l'adjectiu cortès. [[Cortesia]] és el terme que designa la conducta i la posició de l'home que viu a la cort i que per una educació especial esdevé el model d'un ideal humà de refinament i de valors espirituals. El trobador, com a personatge cortesà, participà d'aquestes característiques que entre altres són la lleialtat, la [[generositat]], la valentia, el tracte elegant, etc.
Línia 23:
L'amor trobadoresc exigeix discreció, ja que la dona cantada és casada. Els personatges que intervenen normalment, a més del trobador, són:
* el ''gilós'' -el marit- del qual cal evitar les sorpreses i les ires.
* els ''lauzengiers'' -tafaners, aduladors, calumniadors-, que per tal de fer mèrits estan disposats a contar la més breu possibilitat d'infidelitat de la senyora.
Per no descobrir els amors, el trobador designa la dama amb un ''senhal'' (pseudònim) que sol figurar al final del poema, per ex.: Bela Vezor (Bella Visió), Bon Esper (Bona Esperança)...Els senyals i alguns dels personatges anteriors també poden aparèixer en els [[sirventès|sirventesos]], [[Alba (estil trobadoresc)|albes]], i altres composicions.
Línia 39:
== Mostra ==
{{Viquitexts|Lo dous cossire}}
[[Guillem de Cabestany]], el trobador a qui s'atribueix una de les biografies més repetides i tristes de tots els temps té també una de les cançons més belles i conegudes de la lírica trobadoresca, en què mostra la seva total dedicació a la dama que el té presoner d'amor.
== Bibliografia ==
| |||