Caritat: diferència entre les revisions

En el [[cristianisme]], és una de les tres [[virtuts teologals]]. En el llenguatge ordinari, la '''caritat''' és una virtut que porta a desitjar i a fer el bé al proïsme. Segons [[Tomàs d'Aquino]] la caritat és la forma de totes les virtuts teologals.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gelabert Ballester |nom=Martín |títol=Para encontrar a Dios: vida teologal |url= http://books.google.cat/books?id=Em_O1n9aezsC&dq=Tomas+de+Aquino+caridad+forma+virtud&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Editorial San Esteban |data=2002 |pàgines=p.264 |isbn=8484072908 }}</ref> La primera [[encíclica]] del papa [[Benet XVI]] es titula ''[[Deus Caritas Est]]'', és a dir «Déu és amor», citació de la [[Primera epístola de Joan]]. La posada en pràctica de la virtut de la caritat cap al proïsme és una obra de beneficència, un do, una [[almoina]]. Es tracta aleshores d'una iniciativa privada desinteressada, dictada per la fe (cristiana o una altra). Es tracta de decidir oferir temps, un servei, amor, diners, etc. a una persona necessitada. El terme designa de manera general la virtut que porta a fer el bé en sentit filosòfic d'un altre.