Carloman (fill de Carles Martell): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 12:
'''Carloman''' ([[707]] - 17 d'agost de [[754]]) fou un [[majordom de palau]] (sobirà) del regne d'[[Austràsia]] entre [[741]] i [[747]]. Retirat, es féu monjo [[benedictí]]. És venerat com a [[sant]] per l'Església catòlica. Fou venerat per l'Església, i figura com a sant en diversos [[martirologi]]s antics. No va tenir un procés de canonització formal, i altres santorals l'enumeren com a [[beat]] o [[venerable]].
Era el fill major del majordom de [[Nèustria]] i [[Austràsia]], [[Carles Martell]], i de [[Rotruda]] ([[695]]-[[724]]). El 741, a la mort del seu pare, heretà Austràsia, [[Suàbia]] i [[Turíngia]], on governà com a majordom (o cap del govern), sense voler prendre el títol de [[rei]]. Lluità contra el [[ducat d'Aquitània]], els [[alamans]], els [[bavaresos]] i els [[saxons]], als que derrotà.
Promogué, influït per Sant [[Bonifaci de Fulda]], que es posà sota la seva protecció, entre [[742]] i [[744]], una política de reforma moral dels costums del clergat i de respecte pel patrimoni de l'Església i les seus episcopals.
En 747, renuncià al poder i es va fer religiós. Va reunir-se amb el papa [[Zacaries I]] i li demanà poder passar a l'estat clerical, i es retirà a l'abadia benedictina de [[Abadia de Montecassino|Montecassino]], deixant el poder al seu germà [[Pipí el Breu]], amb els seus títols i possessions.<ref>Segons alguns historiadors, Carloman es retirà per expiar les culpes de les morts produïdes en les guerres on havia participat, que havien estat molt cruentes, especialment la campanya del [[746]]). Altres sostenen que Pipí el Breu, amb la complicitat del papa, van induir-lo a aquesta decisió.</ref>
| |||