Jean-Baptiste Colbert: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 90:
Protegeix les ciències, les lletres i les arts i és elegit membre de l'[[Académie française]] el [[1667]]. També afavoreix la recerca creant l'[[Acadèmia Francesa de les Ciències]] (suggerida per [[Charles Perrault]],<ref>{{Ouvrage|auteur1=[[Colin Ronan]]|titre=Histoire mondiale des sciences|titre original=The Cambridge Illustrated History of the World's Science|lieu=Paris|éditeur=Éditions du Seuil|année=1988|pages totales=710|passage=494|isbn=}}</ref> el [[1666]]), l'[[Observatori de París]] ([[1667]]) on participen científics de talla com [[Christian Huygens|Huygens]] i [[Giovanni Domenico Cassini|Cassini]], així com l'Acadèmia reial d'arquitectura ([[1671]]). El 1676, promou "l'establiment d'una escola acadèmica a totes les ciutats del regne."<ref>{{ref-llibre|nom=Jean-Baptiste|cognom=Colbert|capítol=Lettres patentes pour l'établissement d'une école académique dans toutes les villes du royaume ; Saint Germain, novembre 1676 |editor=Pierre Clément |títol=Lettres, instructions et mémoires de Colbert |lloc=París |editorial=Imprimerie impériale |any=1868 |bnf=30255976p |url= https://books.google.fr/books?id=GwYKAAAAIAAJ&pg=PA559&dq=colbert+ecole+academique&hl=fr&sa=X&ved=0ahUKEwjTnpm0gq7VAhXiDcAKHf7uA98Q6AEIJjAA#v=onepage&q=colbert%20ecole%20academique&f=false}}.</ref>
El 16 de febrer 1669 és nomenat secretari d'Estat de la Casa del Rei, afegeix la [[Marina de guerra|Marina]] a aquest departament el 7 de març següent, i fa una comanda de 276 navilis de guerra, triplicant d'aquesta manera la capacitat del comerç marítim de França.<ref group="N">El [[1681]] França té 176 vaixells de guerra mentre que, alguns anys abans, amb prou feines en tenia una cinquantena.</ref>
La "reforma de la noblesa", que s'havia experimentat a [[Normandia]] a partir de l'any 1655, s'estén al conjunt del regne a partir de 1664. Sota la direcció de Colbert, aquesta mesura pretén crear un catàleg de l'orde nobiliària per gravar amb impost directe milers de llars que fins llavors n'havien estat exemptes. L'historiador Jean Jacquart subratlla que Colbert i els seus homes proven amb enginy d'erosionar aquest privilegi fiscal, signe de notabilitat en el sistema de l'[[Antic Règim]], "recuperant per la massa dels [[Talla (impost)|tallables]] un bon nombre d'[[ennobliment|ennoblits]], i un bon nombre de branques menors de gentilhomes que no podien demostrar els seus títols nobiliaris i que « no vivien noblement », [així com] certs cossos i comunitats.<ref>{{harvsp|Jacquart|1996|p=192}}.</ref>
| |||