Santa Eulàlia (barri de l'Hospitalet): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegir enllaç conduït a Santa Eulàlia de Provençana |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 2:
'''Santa Eulàlia''' és un dels barris de [[l'Hospitalet de Llobregat]] ([[Barcelonès]]). Pertany al Districte III. Limita a l'est amb la ciutat de [[Barcelona]], amb la qual comparteix el carrer de la Riera Blanca, al nord amb el [[barri de la Torrassa]], a l'oest amb els barris de [[Sant Josep (l'Hospitalet de Llobregat)|Sant Josep]] i [[Centre (l'Hospitalet de Llobregat)|Centre]], i al sud amb els d[[el Gornal]] i [[Granvia Sud]].
En aquest barri hi ha un dels nuclis històrics de l'Hospitalet: l'antiga església de [[Santa Eulàlia de Provençana]], consagrada inicialment l'any 1101. Al seu voltant se situen els orígens de la ciutat, perquè la parròquia de Santa Eulàlia de Provençana és l'origen del municipi que avui coneixem com [[l'Hospitalet de Llobregat]]. Tanmateix, sense que se'n coneguin les causes, no es va consolidar un poblament agrupat al seu voltant. Aquesta església es conserva: és d'estil [[romànic]] i al timpà hi ha una data, 1201. L'advocació del temple és la que donà nom al barri. Fou restaurada en el {{segle|XVIII|s}};
El carrer de Santa Eulàlia, que és la prolongació de la carretera de la Bordeta de Barcelona, l'avinguda del Carrilet, nascuda gràcies al soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, i el carrer de l'Aprestadora, que travessa, al sud del barri, una antiga zona industrial transformada en l'actualitat, essencialment, en residencial, responen a antiquíssimes vies de comunicació i ara són els principals eixos viaris i de comunicació del barri.
Línia 20:
L’actual carrer Sta. Eulàlia, és un dels principals protagonistes de la història del barri i la ciutat. És d’època romana i anava des de [[Bàrcino]] ([[Barcelona]]) fins a Cornelianum ([[Cornellà de Llobregat|Cornellà]]) i el [[Delta del Llobregat|Delta]], que era el port principal de la colònia romana, ja que molts vaixells fondejaven en els sorrals del Delta. El podem considerar el ramal costaner de la Via Augusta. Pels voltants de l’ermita hi havia el senyal de la milla 4 d’aquest camí romà. Per això, a la vall del Torrent Gornal se li va dir durant molts segles “Vall de Quart”.<ref>{{Ref-web|url=http://localmundial.blogspot.com/2015/07/una-petita-historia-de-santa-eulalia-de.html|títol=Una petita història de Santa Eulàlia de Provençana|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Algunes restes arqueològiques semblen indicar l’existència d’una vil·la romana on després es construí l’església. La troballa més important fou la d’una escultura que representa un cap de Medusa, que actualment es troba al [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)|Museu Arqueològic de Catalunya]]
La petita església, d’estil romànic, dedicada a Sta. Eulàlia fou consagrada el 1101. En la seva portada, però, indica una altra data, la de 1201, probablement la d’una restauració. Era el centre d’una parròquia, anomenada “Provintiana”, que anava des de S. Pere Màrtir fins al mar, i des del Castell del Port, fins al Llobregat. És a dir, una demarcació molt semblant al tradicional terme municipal de l’Hospitalet. És l’origen de la realitat administrativa que anomenem [[L'Hospitalet de Llobregat|l’Hospitalet]]. La denominació “Provintiana” del territori corresponent, més o menys, a l’Hospitalet, és dels voltants de l’any 900. Aleshores, a aquestes divisions territorials se les anomenava parròquies, senyorius, etc. Avui les anomenem municipis.
| |||