Llista de ciutats d'Etrúria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m Tipografia
Línia 3:
; Aqua Caeretanae: fou una vila prop de [[Caere]], a [[Etrúria]], amb uns famosos banys. És la moderna [[Bagno di Sasso]].
 
; Centumcellae: Ciutat a la costa d'[[Etrúria]] a uns 80  km de Roma. Fou construïda per [[Trajà]] que hi va tenir una vila. Fou una ciutat bastant gran que a la caiguda de l'Imperi, va passar als gots i fou atacada pels bizantins i ocupada per [[Belisari]], però reconquerida per [[Tòtila]], fins que [[Narsès]] la va recuperar. El [[812]]: destruïda pels [[sarraí|sarraïns]] i els seus habitants es van retirar a l'interior i van fundar Civita Vecchia.
 
; [[Cosa (Ansedònia)|Cosa]]: una antiga ciutat d'[[Etrúria]] a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la [[lliga Etrusca]] però no n'hi ha cap constància. [[Plini el Vell]] diu que depenia de [[Volci]], que era a uns 35  km, però no se sap si era així des sempre o només en el temps en què va escriure. La ciutat no té registres històrics; només apareix el [[273 aC]] quan una colònia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.
 
; Estatònia: (''Statonia'', Στατωνία) : ciutat del sud d'[[Etrúria]] esmentada per [[Estrabó]] com una petita ciutat. [[Plini el Vell]] l'esmenta com a municipalitat. Tenia pedreres al seu territori que probablement tocava al de [[Tarquínia]].
Línia 13:
;[[Fregenae]]: Ciutat de la costa d'[[Etrúria]] entre ''Alsium'' i la desembocadura del [[Tíber]]. [[Tit Livi]] l'esmenta com a colònia marítima probablement establerta al mateix temps que ''Alsium'' el [[245 aC]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Titus |enllaçautor=Titus Livi|títol=[[Ab Urbe Condita|The Roman History]] |capítol=1.14.8 |url=http://books.google.cat/books?id=S04sZY2KMawC&pg=PA11&dq=Fregenae+alsium&hl=ca&sa=X&ei=ufzJUc_VC9KZhQeVtoDoBw&ved=0CGgQ6AEwBw#v=onepage&q=Fregenae%20alsium&f=false |llengua=anglès |editorial=Hackett Publishing |data= |pàgines= |isbn=1603847022}}</ref> [[Velleius Paterculus]] esmenta la fundació de les dues colònies però dóna el nom de ''[[Fregellae]]'' en lloc de ''Fregenae'', però Epitome diu que ''Fregenae'' fou fundada com a colònia al mateix temps que ''[[Brundisium]]''<ref>{{Ref-llibre |cognom=Patercle |nom=Gai Vel·lei |títol=An Abridgment of the History of Rome |capítol=1, XIV |url=http://books.google.cat/books?id=Q2QTAAAAYAAJ&pg=PA25&dq=Velleius+Paterculus+fregellae&hl=ca&sa=X&ei=PeLKUenNMdKGhQfn-YHQAQ&ved=0CEUQ6AEwAg#v=onepage&q=Velleius%20Paterculus%20fregellae&f=false |llengua=anglès |editorial=T. Cadell and W. Davies |data=1814 |pàgines= |isbn=}}</ref> i com que aquesta se sap que fou fundada el [[244 aC]] segons el mateix Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a ''Fregenae'' i no a ''Fregellae'' que havia de ser més antiga. Construïda en terreny pantanós i poc sa, no va assolir importància i quan es va construir ''Portus Augusti'' a la dreta del Tíber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a [[Estrabó]], [[Plini el Vell]] i als Itineraris però [[Rutilus]] a la seva descripció de la costa d'Etrúria ja no l'esmenta i no s'han trobar ruïnes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.
 
; Graviscae : ciutat de la costa d'Etrúria entre ''Cosa'' i ''Castrum Novum''. Es creu que era situada a la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2  km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol San Clementino o Le Saline, també a menys de 2  km de la desembocadura del Marta. No consta la seva existència abans de l'establiment d'una colònia romana el [[181 aC]], però se sap que formava part del territori de [[Tarquínia]] (''Tarquinii'') i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la veïna Caere. La zona era poc fèrtil i saludable i la ciutat fou poc prospera però existia encara en temps d'[[Estrabó]], [[Plini el Vell]] i [[Claudi Ptolemeu]] i encara surt als Itineraris. [[Rutili]] l'esmenta en [[416]] com a ciutat amb completa decadència amb només un grup de cases.
 
; Herbanum : ciutat d'Etrúria esmentada per [[Plini el Vell]],<ref name=PEV>{{Ref-llibre |cognom=Plini el Vell |enllaçautor=Plini el Vell |títol=Naturalis Historiae |capítol=III.V |url=http://books.google.cat/books?id=XrFgAAAAIAAJ&pg=PA166&dq=Herbanum+pliny&hl=ca&sa=X&ei=RnDMUYSeJOu07Qaf34GQCg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Herbanum%20pliny&f=false |llengua=anglès |editorial= |data= |pàgines= |isbn=}}</ref> que la situa a l'interior. Alguns suposen que podria ser la ciutat anomenada ''Urbs Vetus'' per Paulus Diaconus, i ''Urbiventum'' per [[Procopi (historiador)|Procopi]], noms que corresponen a [[Orvieto]]. ''Herbanum'' seria el nom llatí de la ciutat etrusca sobre la que Orvieto es va edificar, però això només és una hipòtesi.
Línia 19:
; Liburni Portus : port de la costa d'[[Etrúria]] al sud de Porto Pisano, prop de la desembocadura de l'[[Arno]], que és la moderna ciutat de [[Liorna|Livorno]].
 
; Lorium o Laurium : ciutat del sud d'[[Etrúria]] i estació de la [[via Aurèlia]], a uns 18  km de [[Roma]]. És coneguda perquè la família d'[[Antoní Pius]] tenia una vila a la ciutat, que l'emperador va convertir en palau i on va residir freqüentment; també fou el lloc preferit com a residència del seu successor [[Marc Aureli]]. Encara era seu d'un bisbe al segle V però després va ser abandonada. Es creu que correspon a Castel di Guido, a la vora del rierol Bottaccia, on s'han trobat restes d'edificis i tombes; a la part alta es veuen les restes d'un edifici mes luxòs probablement la vila-palau de l'emperador.
 
; [[Luna (Etrúria)|Luna]] (Λούνα) : ciutat d'[[Etrúria]], a l'esquerra del riu ''Macra'' a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de [[Ligúria]], però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur. Plini l'esmenta<ref name=PEV/> com la primera ciutat d'Etrúria i també la situen a Etrúria [[Estrabó]] i [[Claudi Ptolemeu]]. [[Pomponi Mela]] l'assigna en canvi a [[Ligúria]]. Quan el riu ''Macra'' va ser convertit en límit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrúria però anteriorment, quan els romans van arribar a la zona, eren el lígurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertànyer als lígurs, però de moment no s'hi han trobat restes etrusques.
Línia 25:
; Maesia Silva : zona boscosa d'[[Etrúria]] en territori de [[veïs]] que fou conquerida per [[Ancus Marcius]]. El lloc de la zona no ha pogut estar determinat però era segurament a la dreta del [[Tíber]], entre [[Roma]] i la costa. [[Plini el Vell]] diu que a la selva abundaven els cascalls.
 
; Pirgi (''Pyrgi'') : ciutat de la costa d'[[Etrúria]] entre ''Alsium'' i ''Castrum Novum,'' a uns 50  km de Roma i 10  km de [[Caere]] (de la que feia de port). Va sorgir entorn del temple d{{'}}''Eileithyia''. El [[384 aC]]: atacada per [[Dionís el vell]] de [[Siracusa]], atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el botí va pujar a 1000 talents. Sembla que des de llavors els habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la [[pirateria]]. És esmentada com a colònia marítima de Roma per [[Tit Livi]], junta amb [[Fregenae]] i ''Castrum Novum'',<ref>{{Ref-llibre |cognom=Livi |nom=Titus |enllaçautor=Titus Livi|títol=[[Ab Urbe Condita|The Roman History]] |capítol=V.36 |url=http://books.google.cat/books?id=S04sZY2KMawC&pg=PA11&dq=Fregenae+alsium&hl=ca&sa=X&ei=ufzJUc_VC9KZhQeVtoDoBw&ved=0CGgQ6AEwBw#v=onepage&q=Fregenae%20alsium&f=false |llengua=anglès |editorial=Hackett Publishing |data= |pàgines= |isbn=1603847022}}</ref> apareix a diverses obres geogràfiques i [[Estrabó]] diu que era una ciutat petita. A l'edat mitjana va agafar el nom de [[Santa Severa]].
 
; Portus Lunae: fou el port de la colònia romana de [[Luna (Etrúria)|Luna]], sutuat a uns dos  km de la ciutat, a la costa, que fou famós per la seva situació i protecció, considerat ser el port natural on cabien tots els vaixells d'Europa. Els romans el van utilitzar freqüentment com a base naval. És el modern golf de [[La Spezia]]. Un promontori anomenat [[Lunae Promontorium (Ligúria)|Lunae Promontorium]] (avui Ponta Bianca) formava una divisió del golf. El golf tenia una llargada de 10  km i una amplada de 5 i dins tenia com a petits subports que formaven ''Portus veneris'' ([[Porto Venere]]) a l'oest, i ''Portus Ericis'' ([[Lerici]]) a l'est.
 
; Soracte : una muntanya d'[[Etrúria]], al sud-est de [[Falèria]], en la que hi havia un temple dedicat a [[Apol·lo]] i molt proper un llac d'aigües sulfuroses, els vapors de les quals provocaven la mort dels ocells. Modernament es va dir Monte San Silvestro o Preste.
 
; Suana (Σοῦανα) moderna [[Sovana]]: Ciutat del sud d'Etrúria a la vall del [[Fiora]] a uns 35  km de la costa i a uns 30  km a l'oest de [[Volsinii]]. A la rodalia s'han trobar però tombes etrusques. A l'època cristiana fou seu d'un bisbe.
 
; Sudertum (Σούδερτον): Ciutat del sud d'Etrúria entre [[Volsinii]] i la costa. [[Plini el Vell]] l'esmenta com a municipi.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Smith |nom=William |títol=Dictionary of Greek and Roman Geography |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DS%3Aentry+group%3D19%3Aentry%3Dsudertum-geo |llengua=anglès |editorial= |data=1854 |pàgines= |isbn=}}</ref> La ciutat no ha pogut ser situada i és esmentada també com a Subertum.