Hipòcrates: diferència entre les revisions

 
== Contribucions directes a la medicina ==
[[Fitxer:ClubbingFingers1.jpg|miniatura|Dits amb acropàquia en un pacient amb [[síndrome d'Eisenmenger]]; descrita per primera vegada per Hipòcrates, l'acropàquia també és coneguda amb el nom de "«dits hipocràtics"».]]
Hipòcrates i els seus seguidors foren els primers a descriure moltes malalties i trastorns mèdics. Se li atribueix la primera descripció de l'[[acropàquia]], un senyal de diagnòstic important en la malaltia pulmonar supurativa crònica, el [[càncer de pulmó]] i la [[cardiopatia cianòtica]]. Per aquest motiu, a vegades hom es refereix a l'acropàquia com a "dits hipocràtics".<ref name="schwartz"> {{Harvnb|Schwartz|Richards|Goyal|2006}} </ref> Hipòcrates també fou el primer metge a descriure la [[fàcies hipocràtica]] a ''Prognosi''. És cèlebre l'al·lusió de [[Shakespeare]] a aquesta descripció quan escriu sobre la mort de [[Falstaff]] a l'Acte II, Escena iii de l'obra ''[[Enric V (obra de teatre)|Enric V]]''.{{efn|La citació exacta és ''for his nose was as sharp as a pen'', 'car tenia el nas afilat com una ploma'. A l'època de Shakespeare, les plomes d'escriure s'havien de mantenir ben afilades, i aquesta és una curiosa metàfora per descriure l'aspecte d'una persona amb rostre hipocràtic.}}<ref name="sing40">{{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=40}} </ref><ref name="margotta70"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=70}} </ref>
 
Hipòcrates començà a classificar les malalties en [[malaltia aguda|agudes]], [[malaltia crònica|cròniques]], [[endèmia|endèmiques]] i [[epidèmia|epidèmiques]], i a utilitzar termes com ara "«exacerbació"», "«[[recaiguda]]"», "«resolució"», "«crisi"», "«[[paroxisme]]"», "«pic"» i "«[[convalescència]]"», termes que encara tenen un ús destacat.<ref name="garrison97"/><ref name="mart90"> {{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=90}} </ref> Una altra de les grans contribucions d'Hipòcrates són les seves descripcions de la simptomatologia, els descobriments físics, el tractament quirúrgic i el pronòstic de l'[[empiema|empiema toràcic]] (una [[supuració]] del revestiment de la cavitat toràcica). Els seus ensenyaments encara són rellevants pels estudiants de [[pulmonologia]] i cirurgia d'avui en dia.<ref name="major"> {{Harvnb|Major|1965}} </ref> Hipòcrates fou el primer [[cirurgia cardiotoràcica|cirurgià toràcic]] de qui es té constància, i els seus descobriments encara són vàlids.<ref name="major"> {{Harvnb|Major|1965}} </ref>
 
L'escola hipocràtica de medicina descrivia bé les malalties del [[recte (anatomia)|recte]] humà i el seu tractament, malgrat la pobra teoria de la medicina de l'escola. Per exemple, les [[hemorroides]], tot i que es creia que eren provocades per un excés de bilis i flegma, eren tractades pels metges hipocràtics de maneres relativament avançades.<ref name="johann11"> {{Harvnb|Jóhannsson|2005|p=11}} </ref><ref name="jani"> {{Harvnb|Jani|2005|p=24–25}} </ref> La [[cauterització]] i l'[[excisió]] són descrites al corpus hipocràtic, juntament amb els mètodes preferits: [[lligadura (medicina)|lligar]] les hemorroides i assecar-les amb una planxa calenta. També s'hi suggereixen altres tractaments, com l'aplicació de diversos ungüents.<ref name="johann12"> {{Harvnb|Jóhannsson|2005|p=12}} </ref><ref name="book"> {{Harvnb|Mann|2002|p=1, 173}}</ref> Avui en dia, el seu tractament encara inclou cremada, estrangulació i excisió.<ref name="johann11"/> A més, alguns dels conceptes fonamentals de la [[proctoscòpia]] descrits al corpus encara es fan servir;<ref name="johann11"/><ref name="jani"/> per exemple, els usos de l'[[espècul]] rectal són explicats al corpus hipocràtic.<ref name="jani"/> Aquesta és la referència més antiga coneguda a l'[[endoscòpia]].<ref> {{Harvnb|Shah|2002|p=645}} </ref><ref> {{Harvnb|NCEPOD|2004|p=4}} </ref>
298.840

modificacions