Columbia Records: diferència entre les revisions

Columbia fou originalment la distribuïdora i venedora dels [[Fonògraf]]s d'[[Thomas Alva Edison|Edison]] i els cilindres per als fonògrafs a [[Washington, DC]], [[Maryland]] i [[Delaware]]. Com era el costum d'algunes companyies regionals de fonògrafs, Columbia va produir molts dels enregistraments en cilindres comercials.

Columbia va incrementar els seus llaços comercials amb Edison i la "North American Phonograph Company" el [[1893]], i posteriorment només venia enregistraments i fonògrafs de la seva pròpia manufactura. Columbia va començar venent discos gravats i fonògrafs addicionalment als sistemes de cilindres el [[1901]]. Per una dècada Columbia va competir tant amb la companyia de cilindres per a fonògraf d'Edison com amb la companyia de discos gravats ''[[Victor Talking Machine Company]]'', sent un dels tres grans noms en el so gravat.

El [[1908]] Columbia va introduir la producció massiva dels discos de doble cara, amb enregistraments estampats en ambdós costats del disc. Això corria per als enregistraments comercials de música popular i cantants de poc renom, car els enregistraments de celebritats com a cantants d'[[òpera]] i famosos instrumentistes, van seguir sent d'una sola cara fins a l'any [[1923]] quan es decideix (conjuntament amb Victor i el seu famós Segell Vermell) deixar de produir aquesta classe de discos i bolcar-se de ple a la producció de discos dobles.

El [[1903]] comença la famosa sèrie de discos de "Celebritats" sota el nom de "Columbia Grand Opera Record", que compta amb alguns dels més destacats cantants lírics de l'època com [[Ernestine Schumann-Heink]], [[Édouard de Reszke]] i [[Sigrid Arnoldson]]. Eren discos d'una sola cara amb acompanyament de [[piano]], com generalment es va fer fins a [[1905]] quan els cantants van començar a acompanyar-se amb [[orquestra]].

Columbia va asseure precedent en la innovació i perfeccionament que feia dels seus productes, ja sigui millorant alguns dispositius patentats per Edison o bé brindant millores de la seva pròpia inventiva quant al mecanisme dels aparells i a la seva part acústica, millorant les membranes de reproducció i d'enregistrament i arribant moltes vegades a superar els aparells d'Edison en mecànica i reproducció del so.

Al juliol de [[1912]] Columbia va decidir concentrar-se exclusivament en els enregistraments de discos, i aturar l'enregistrament per a cilindres i la manufactura de fonògrafs amb cilindres, encara que van continuar pressionant i venent enregistraments en cilindre del seu catàleg anterior per un o dos anys més.

A principis de [[1925]] Columbia va començar gravant amb el nou procés elèctric d'enregistrament sota la llicència de "Western Electric". En un acord secret amb Victor, ambdues companyies no van fer del coneixement públic el nou procés d'enregistrament per alguns mesos, això per a no danyar les vendes del seu catàleg d'enregistraments acústics mentre un nou catàleg d'enregistraments elèctrics era construït. El [[1926]], Columbia va adquirir ''[[Okeh Records]]''.