La teoria de l'elecció racional ha estat posada en dubte per molts autors com [[Amartya Sen]] qui a ''Els Ximples Racionals: una crítica sobre els fonaments conductistes de la teoria econòmica'', sosté que els principis d'aquest ''homo economicus'', són els d{{'}}''un imbècil social'', un ximple sense sentiments que és un ens fictici sense moral, dignitat, inquietuds ni compromisos.<ref>{{ref-web|títol=Una Interpretación de los Tontos Racionales de Amartya Sen|url= http://booktype-demo.sourcefabric.org/seleccion-de-trabajos-de-las-xvii-jornadas-de-epistemologia-de-las-ciencias-economicas/una-interpretacion-de-los-tontos-racionales-de-amartya-sen/| consulta=22 de febrer de 2013}}</ref>[[Charles Tilly]] i [[Sydney Tarrow]] la van veure al costat de la seva variant, la lògica de l'acció col·lectiva de [[Mancur Olson]], com a ineficaç per als estudis d'acció col·lectiva.<ref>{{ref-llibre|cognom=Tarrow|nom=Sidney|títol=El poder en movimiento: los movimientos sociales, la acción colectiva y la política|any=2004| editorial=Alianza editorial|isbn=9788420641911|pàgines=55-56}}</ref> [[Mario Bunge]] diu d'ella que és irrealista i conceptualment borrosa.<ref name="ref">{{ref-llibre|cognom=Bunge|nom=Mario|títol=Buscar las filosofías en las ciencias sociales|any=1999| editorial=Siglo Veintiuno|isbn=968-23-2199-9|pàgines=498}}</ref> Altres autors com [[Jacques Derrida|Derrida]], [[Geertz]] o [[Alfred Schütz|Schütz]] també l'han criticada.<ref name="ref"/>
Des de l'[[irracionalisme]], l'[[existencialisme]] i la [[fenomenologia]] s'ha declarat que els éssers humans no es comporten sempre de manera racional. De fet el concepte de la racionalitat s'ha qüestionat, ja que la racionalitat de l'investigador no ha de ser la mateixa que la dels individus a analitzar.
