Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
correcció (cas-cat) |
||
Línia 56:
{{subratllat|1. Raons i causes de l'acceptació de l'Art grec i de la seva superioritat sobre els altres pobles:}} Afirma que les raons i les causes s'han de buscar, en part, en la influència del cel (ha de vivificar la llavor de la que brotarà l'art, i Grècia va ser la terra escollida per a esa llavor), i en part, en la Constitució i els governs grecs i el mode de pensar d'aquests. Respecte a la Constitució i el govern de Grècia, s'ha de dir que la llibertat va ser la causa principal de la superioritat del seu art.
{{subratllat|2. Allò essencial de l'Art:}} Afirma que consta de dos apartats.<ref>Ibid, p.74. </ref> El primer; el dibuix nu (inclou animals), es basa en els coneixements i en el concepte de bellesa, i aquests conceptes consisteixen en: mesures i proporcions, i en formes on la bellesa estava en la ment dels primers artistes grecs. El segon; figures vestides (especialment del vestit femení), la vestimenta femenina solia ser de lli o d'un altre teixit lleuger, o bé, de pany. El lli es distingeix en les obres escultòriques i en la pintura per la seva transparència i pels seus petits plecs (llisos). Un altre teixit que utilitzaven era el cotó, era un teixit pel sexe femeni (Grecs i Romans), i si quelcom home ho portava era
{{subratllat|3. El seu desenvolupament i la seva decadència:}} L'Art grec es va desenvolupar en tres etapes;<ref>Triadó Tur, J. R., Pendás Garcia, M., Triadó Subirana, X., ''Història de l'Art, Barcelona: Edició Vicens Vives, 2012, p.59. {{ISBN|978-84-682-0010-1}} ''</ref> [[Estil arcaic| Estil Arcaic]], intensa expressió de les actituds, el dibuix era intens i la forta expressió disminuïa la bellesa. Estil Clàssic ([[Període Clàssic|període clàssic]]), preocupació per reproduir l'anatomia humana amb proporcions equilibrades, domini absolut de la tècnica escultòrica, postures més naturals i es va perdent la rigidesa i la frontalitat. Estil Hel·lenístic (període hel·lenístic/decadència), composicions dinàmiques que trenquen amb els cànons de serenitat i equilibri, i els rostres mostren una gran expressivitat (sofriment i passió).
| |||