Avarament: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
Si P és el pes del vaixell que es llança amb el seu bressol, α al [[angle]] que forma el camí o els camins de lliscament i μ ( [[Μ|mu]] ) el [[coeficient de fregament]] entre les superfícies dels cossos en contacte, el pes P dóna lloc a dos components: una, la Ga, [[paral·lelisme (matemàtica)|paral·lela]] al pla de les corredisses, el valor és P [[Sinus (trigonometria)|sin]] α, i una altra, la Gb, normal a aquest pla, el valor és P [[Cosinus|cos]] α. La primera tendeix a lliscar el vaixell en la seva direcció, i la segona produeix la [[Fricció|força de fregament]] μ P cos α de sentit contrari a l'anterior.
-->
== Avarar i treure a terra ==
A més del primer avarament moltes barques reposaven a la platja i calia avarar-les cada cop que calia navegar i, acabada la navegació, treure-les a terra.
=== Galeres gregues i romanes ===
Pel fet de tenir un esperó per sota de la línia de flotació, les naus de guerra clàssiques es treien a terra (totalment o parcial) de popa. La roda de popa era arrodonida i podia lliscar amb certa facilitat, sense clavar-se. La part de la roda de popa més propensa a desgastar-se pel fregament anava protegida amb una peça de bronze.
=== Barques dels Països Catalans ===
Les barques de pesca que es guardaven a la platja tenies dues escues (a banda i banda de la guilla) que protegien el buc i mantenien la barca adreçada sobre la platja. L’avarament es feia de popa al mar i la posada en terra de proa. Uns suports de fusta travessers amb una osca central servien de camí i de guia. Aquests suports eren enseuats per a facilitar el lliscar de la barca. El sistema tradicional era arrossegar la barca amb una parella de bous mitjançant una gúmena lligada a un cadenot de ferro fixat a la roda de proa de la barca. També s’empraven argues manuals (posteriorment accionats amb motors elèctrics).
== Referències ==
| |||