Conrad Roure i Bofill: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Dates de naixement i defunció amb referència i enllaç
m neteja i estandardització de codi
Línia 6:
Els seus articles de records i vivències publicats al diari "[[El Diluvio]]" van ser recollits en tres volums amb el títol de "Recuerdos de mi larga vida".
 
Llicenciat en dret, autor dramàtic i periodista. Formà part del grup de defensors "Del català que ara es parla", juntament amb [[Anton Ferrer i Codina|Anton]] i [[Josep Feliu i Codina]], [[Frederic Soler]], [[Eduard Vidal i Valenciano]], [[Albert de Sicília Llanas i Castells|Albert Llanas]]... Aquesta tendència cultural s'oposava al català Jocfloralesc que proposaven els prohoms de la [[Renaixença]].
 
Fou seguidor de [[Valentí Almirall]], com molts d'aquest joves amics que van fer una evolució ideològica semblant, passant del Progressisme al [[republicanisme federal]].
 
Fou director i únic redactor de la publicació ''El noy de la mare''. Sota el pseudònim de Pau Bunyegas va participar en nombroses publicacions de l'època: "[[Un Tros de Paper]]", "[[Lo Gay Saber]]", "[[La Renaixensa]]", "[[La Ilustració Catalana]]", "[[La Campana de Gràcia]]", "[[L'Avenç]]", "[[L'Esquella de la Torratxa]]", entre d'altres.
 
A ell es deu la primera traducció completa al català de la [[Ilíada]], si bé amb caràcter indirecte, a partir de la versió francesa de [[Pierre Giguet]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Segalá y Estalella |nom=Luis |autor= |enllaçautor=Lluís Segalà i Estalella |títol= El Renacimiento Helénico en Cataluña. Discurso inaugural leído en la solemne apertura del curso académico de 1916 a 1917 ante el Claustro de la Universidad de Barcelona|títoltraduït= |url=http://www.traduccionliteraria.org/biblib/misc/MS1020.pdf |format=pdf |consulta=10/08/2017 |llengua=castellà |volum= |edició= |editorial= Tipografía La Académica, de Serra Hnos. y Russell |lloc= Barcelona |data= |mes= |any= 1916 |pàgina= |pàgines= pàg. 85 |col·lecció= |isbn= |oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}</ref>
Línia 16:
L'historiador Josep Pich Mitjana ha editat, en nou volums, les seves memòries titulades: ''Recuerdos de mi larga vida. Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad de Barcelona, desde el 1850 hasta el 1900'', que van ser publicades originàriament a el diari "[[El Diluvio]]" entre 1925 i 1928.<ref>http://eumoeditorial.com/memories-de-conrad-roure-toms-i-ii-iii-96910</ref>
 
Casat el 1873<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5S9Y-QZ?i=867&wc=QZ7W-FSB%3A335015101%2C335015102%2C335434201&cc=2015324|títol=Matrimonis. Any 1873.Registre núm.339|consulta=31 de juliol de 2019|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona|data=22 de febrer de 1873}}</ref> amb Sebastiana Maria Brugulat i Galindo. Van ser pares de l'escriptor [[Alfons Roure i Brugulat]] (1889-1962).
 
==Obra dramàtica==