Convent de Santa Clara de Manresa: diferència entre les revisions

Fundat l'any 1322 com a convent de monges menoretes o [[clarisses]], s'instal·là vora una antiga capella romànica dedicada a dos sants guaridors, [[Blai de Sebaste|Sant Blai]] i [[Llàtzer de Betània|Sant Llàtzer]], que havia servit d'hospital o llatzeret d'empestats.<ref name="patmapa"/> En un principi fou habitat per una comunitat de cinc monges, sent [[Alamanda de Vilafreser]] la primera abadessa d'aquest convent fins a l'any 1350.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Sarret i Arbós|nom=Joaquim|títol=Història religiosa de Manresa: iglésies i convents|url=|edició=|llengua=|any=1924|data=|editorial=Impremta i enquadernacions de Sant Josep|lloc=Manresa|pàgines=|isbn=}}</ref>

 

 

L'any 1346 hi havia a la comunitat setze religioses, però aquesta xifra va disminuir considerablement a començament del segle XV degut a les lluites polítiques que hi havia. Acabat aquest període de temps, tornaren les monges al monestir, on estigueren fins a l'any [[1462]] en què la guerra contra [[Joan el Sense Fe|Joan II el Sense Fe]] les va fer abandonar de nou el monestir i recollir-se dins dels murs de la ciutat mentre dura aquesta.<ref name=":2" /> A principi del segle següent integraven el capítol al voltant de mitja dotzena de monges, fins que al [[1546]] només n'hi restaren dues.<ref name=":1" /> Amb la mort l'any 1599 de la darrera i única monja, sor Jerònima Parés, morí també el monestir de sors menoretes de Santa Clara.<ref name=":2" />