Cop d'estat del 18 de juliol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
}}
{{Batalles GCE}}
El '''cop d'estat del 18 de juliol de 1936''' —'''Glorioso Alzamiento Nacional''' per al [[bàndol nacional]]—fou una revolta militar dirigida contra el [[governs de la Segona República Espanyola|govern de la Segona República]] el fracàs general del qual va conduir a la [[Guerra Civil espanyola]] i, derrotada la República, a l'establiment de [[règim franquista|la dictadura franquista]], que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
== Antecedents ==
Línia 29:
Els insurrectes van fer convergir les forces de l'exèrcit que els eren lleials (una àmplia majoria) des de les zones en què havien triomfat (bàsicament Navarra, nord de Castella, Galícia i nord d'Àfrica) cap a les regions dominades per les forces lleials a la República. Això va fer que el cop d'estat es transformés en guerra civil.
En el bàndol republicà, el motí militar va desfermar una autèntica [[Revolució social espanyola de 1936|revolució social]]. En algunes regions el control pertanyia als [[anarquistes]], que es van aplicar a col·lectivitzar la terra. En altres, van triomfar els socialistes i els comunistes, i al País Basc, el [[Partit Nacionalista Basc]] va ser qui va controlar la situació i va organitzar unilateralment un govern autònom que de fet, i per la situació del front, era independent de Madrid.
A Catalunya es va produir la [[Anarcosindicalisme a Catalunya durant la guerra civil|col·lectivització general]] de la [[indústria]] amb el suport de la Generalitat, que es mantenia encara com a poder legal, tot i que mediatitzada pel [[Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya]]. Sectors de la burgesia catalana que van poder escapar van instal·lar-se a França o bé en el territori controlat pels franquistes. Alguns antics dirigents de la [[Lliga Regionalista]] van col·laborar obertament amb el [[general Franco]], amb la renúncia a qualsevol plantejament catalanista. Altres, com ara [[Francesc Cambó i Batlle]], li van donar suport econòmic. Catalunya també es va convertir en una entitat pràcticament sobirana, encara que van ser els anarquistes els que van organitzar la col·lectivització de les empreses i els serveis públics. En realitat, el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, a les mans de la CNT-FAI, tenia més poder executiu que el govern de la Generalitat.
| |||