Cornèlia Africana la Menor: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

 

== Biografia ==

Era una dona molt culta i tenia una posició especial a la República com a filla del vencedor d'[[Hanníbal]], mare dels Gracs, i sogra del conqueridor de [[Cartago]] i [[Numància (Hispània)|Numància]]. Es narra una anècdota segons la qual, quan una altra dona va treure en la conversa el tema del vestuari i guarniments personals, ella va contestar assenyalant els seus fills: "aquestes són les meves joies".<ref>[[Valeri Màxim]] "De Factis Dietisque Memorabilibus" 4.4</ref> Es diu que va influir força en els dos fills i que va adquirir fama de mare virtuosa donant suport als actes dels seus fills fins i tot quan aquests anaven en contra de la classe aristocràtica de la qual procedia ella.<ref>Diversos autors: "Enciclopèdia Universo", Istituto geografico De Agostini, ed.Novara, 1964, volum IV, p.124</ref> Un dels fets que demostren la influència de la mare sobre els fills va ser quan Gai va retirar, a petició de sa mare, una llei que perjudicava a [[Marc Octavi (tribú)|Marc Octavi]], el tribú a qui [[Tiberi]] havia deposat.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 4.2 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D4%3Asection%3D2]</ref> Es creu que en una altra ocasió Cornèlia va contractar treballadors estrangers pel temps de la collita com a senyal de resistència al poder del cònsol [[Quint Opimi (cònsol)|Opimius]], el qual havia revocat diverses lleis aprovades anteriorment pel seu fill.<ref>[[Plutarc]] "Vides paral·leles:''Gracchus''" 13.1 [http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A2008.01.0015%3Achapter%3D13%3Asection%3D1]</ref> L'historiador David Stockton creu que, tant si aquesta anècdota és certa o no, el relat demostra que els pagesos eren la força en la qual els Gracs basaven la seva política.<ref>David Stockton, "The Gracchi", Oxford, ed. Clarendon Press, 1979, p. 20</ref>

 

[[Fitxer:Capitolini Tabularium - Piedistallo di Cornelia Africani Gracchorum P1020529.JPG|miniatura|Pedestal de l'estàtua de Cornèlia, actualment exposada al [[Tabulàrium]]]]

Quan va morir li va ser erigida una estàtua al [[Fòrum Romà]] amb una inscripció que deia ''Cornelia mater Gracchorum'' (Cornèlia, mare dels Gracs), com ella preferia abans que ser esmentada com "sogra d'Escipió". Va ser la primera estàtua d'una dona erigida en un lloc públic.

{{referències}}

== Enllaços externs ==

{{Autoritat}}