Revisió del 12:30, 4 maig 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.508 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 11:02, 30 juny 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.508 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 60: Un petit dodecàedre estelat apareix en el mosaic del sòl de la [[basílica de Saint-Marc de Venècia]] a [[Itàlia]]. Data del [[segle XV]] i de vegades s'atribueix a [[Paolo Uccello]]. En la seva ''Perspectiva corporum regularium'' (Perspectives dels sòlids regulars) [http://www.mathe.tu-freiberg.de/~hebisch/cafe/jamnitzer/galerie7a.html], un llibre de gravats sobre fusta publicat al {{segle\|XVI\|s}}, [[Wenzel Jamnitzer]] descriu el gran dodecàedre. És clar, a partir de l'arranjament general del llibre, que ell considera els cinc sòlids de Platon com réguliers, sense comprendre la naturalesa regular del seu gran dodecàedre. Descriu també una figura sovint confosa amb el gran dodecàedre estrellat, com que les superfícies triangulars dels braços no són del tot coplanàries, té 60 cares triangulars. Els '''sòlids de Kepler''' foren descoberts per [[Johannes Kepler]] el [[1619]]. Els va obtenir per [[estelació]] del dodecàedre convex regular, en principi tractant-lo com una superfície més que com un sòlid. Va notar que estenent les arestes o les cares del dodecàedre convex fins que es tornen a trobar, podia obtenir pentàgons estelats. A més, va reconèixer que aquests pentàgons estelats eren també regulars. Va trobar dos dodecàedres estrellats d'aquesta manera, el petit i el gran. Cadascun té la regió convexa central de cada cara "amagada" a l'interior, amb només el braç triangular visible.L'últim pas de Kepler va ser recoixer que aquests poliedres coincidien amb la definició dels sòlids regulars, encara que no fossin convexos, com ho eren els sòlids platònics tradicionals.

Políedre de Kepler-Poinsot: diferència entre les revisions