Tenor: diferència entre les revisions

En [[música]], '''tenor''' és el nom donat al tipus més agudaagut de [[Registre vocal|veu]] d'home, que sol comprendre aproximadament del do3 al do5. El mateix nom es dona a aquell intèrpret que canta amb aquesta [[tessitura]] de veu.

Musicalment, en contra del que la major part de la gent creu, la veu de tenor és la més escassa de les veus d'[[òpera]], i els directors tenen grans problemes per trobar els tenors que necessiten. En general, els bons tenors tenen més treball del que poden realitzar. Per raons desconegudes, és una veu que s'ha fet cada vegada més estranya, fins al punt que pot dir-se que és una malaltia lírica d'aquest segle, tot i els abundants papers que hi ha per aquesta veu.

* '''Tenor líric''': aquesta és la tessitura més freqüent de la veu de tenor i el seu so és suau, però no està gaire valorat en els termes d'extensió, aguts, possibilitats de superar l'orquestra o agilitat tècnica. Acostuma a ser l'intèrpret de la producció francesa, i també s'acostumase asol trobar en [[Giacomo Puccini|Puccini]], com en el ''Rodolfo'' de ''[[La Bohème]]''. Un exemple d'aquest tipus de veu és [[Luciano Pavarotti|Pavarotti]].

* '''Tenor còmic''': té un timbre clar i suau, amb gran capacitat de modulació del volum i per afrontar els passatges de [[coloratura]] amb extrems aguts. Els seus papers no són forçosament còmics.

* '''Tenor dramàtic''' (''di forza''): Tété una veu poderosa amb una vocalització tensa i exultant, emesa generalment de pit. Sense cap mena de dubte, es tracta del més infreqüent dels tenors, no únicament per les dificultats d'exigència tècnica que requereix, sinó per l'expressivitat dramàtica (fer creure el paper al públic), imprescindible en els seus personatges, cosa que fa que, per força, siguin també bons actors.

En el [[cant gregorià]], el tenor és la nota central d'una [[salmòdia]] o d'un recitatiu que assumeix la funció de dominant en els diversos modes.

En la [[polifonia medieval]] medieval, a partir del segle {{Romanes|XII}}, el tenor és el fragment melòdic procedent primer del cant gregorià i més tard del profà, que hom executava en notes llargues i greus a manera de ''[[cantus firmus]]'' i sobre el qual es desenvolupava l'''[[organum]]'' i el ''[[discantus]]''.

Al {{segle|XII}}, un tenor era un fragment gregorià organitzat segons els modes rítmics que serveixen de base a l'edifici polifònic del [[motet]].

El terme també s'aplica a instruments en el cas que un mateix instrument es construeixconstrueixi en mides diferents que puguin sonar en [[tessitura|tessitures]] diverses amb un [[Timbre musical|timbre]] homogeni. En aquest cas el tenor és l'instrument de tessitura immediatament més greu que el [[contralt]] o ''alt''. Això es dona sobretot en instruments utilitzats en el [[música del Renaixement|Renaixement]] i en el [[música barroca|barrocBarroc]] com la [[viola d'arc|viola de gamba]], la [[flauta dolça|flauta de bec]], etc. Actualment s'aplica al [[saxòfon]] i al [[trombó|trombó de colissa]]. Igualment deriva d'aquest sentit del mot, el nom de la [[tenora]].