Amparo Soler Leal: diferència entre les revisions

'''Amparo Soler Leal''' ([[Madrid]], [[23 d'agost]] de [[1933]] − [[Barcelona]], [[25 d'octubre]] de [[2013]]) va ser una [[actriu]] [[espanyola]]. Era catalanoparlant, donat que el seu pare era valencià i ocasionalment ella va actuar en llengua catalana.<ref>{{Ref-web|títol=Empar Soler i Leal {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0063415.xml|consulta=2020-06-30}}</ref>

Tanmateix, i des que el 1975 protagonitzà l'obra ''[[La señorita Julia]]'', s'apartà una llarga temporada dels escenaris teatrals per a centrar-se en la seva carrera los escenarios para centrarse en su carrera cinematográficacinematogràfica. No va tornar a fer teatre fins a l'any 1994, per interpretar ''[[El zoo de cristal]]'', a les ordres de [[Mario Gas]].

En cinema havia debutat el [[1952]] amb la pel·lícula ''[[Puebla de las mujeres]]'', d'[[Antonio del Amo]]. Però la seva popularitat es va incrementar amb el film des de ''[[Usted puede ser un asesino]]'' (1952), de [[José María Forqué]]. A la dècada de 1960 participà en diversos films d'èxit popular, com ''[[La gran familia]]'' (com a esposa del protagonista [[Alberto Closas]]) i la comèdia ''[[Las que tienen que servir (película)|Las que tienen que servir]]'' (juntal acostat de [[Concha Velasco]]).

Especialment es recorda la seva col·laboració amb [[Luis García Berlanga]] amb títols com ''[[Plácido]]'', ''[[Tamaño natural]]'', ''[[La vaquilla]]'' i la trilogia iniciada amb ''[[L'scopetaescopeta nacional]]''. També va intervenir en el darrer film de Berlanga: ''[[París-Tombuctú]]''.

Malgrat això mai va ser nominada als [[Premis Goya]], potser perquè la major part de la seva carrera es va desenvolupar abans de la creació d'aquests premis cinematogràfics (1986).