Daina: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Dama dama 01.jpg |miniatura|Mascle i femelles amb pelatge d'hivern.]]

La daina presenta un notable [[dimorfisme sexual]]. Únicament els mascles tenen banyes, que estan inclinades cap enrere, presenten tres puntes i una zona palmada, típics de l'espècie. La cornamenta muda anualment, com en la majoria dels cèrvids, caient cap al final de març o el principi d'abril per començar a créixer immediatament. El seu creixement es completa al juny-juliol. La longitud de la daina varia entre els 129-155 [[centímetre|cm]] dels mascles i els 118-140 cm de les femelles.<ref name="Burnie">{{ref-llibre|cognom=Burnie |nom =D.|cognom2=Wilson |nom2=DE (Eds.)|títol=Animal: The Definitive Visual Guide to the World's Wildlife|editorial= DK Adult |data =2005|llengua = anglès|isbn= 0789477645}}</ref> El pes mitjà dels mascles és de 58 kg i el de les femelles 45 kg.

El disseny del seu escut anal és característic, té el fons blanc i està emmarcat per dues franges negres que li donen forma de cor partit, en estar travessat per la cua de dors negre (de fins a 19 centímetres). Aquest disseny permet diferenciar especialment a les femelles de la daina de les cérvoles, amb les quals se les podria confondre, ja que encara que a la primavera i estiu el seu patró de taques blanques en el llom les diferencia molt, a l'hivern desapareixen les taques blanques del llom en tornar seu pelatge més fosc i lleugerament grisenc, tot i que el ventre, glutis i part inferior de les potes i la cua romanen blancs tot l'any.<ref name=iucn>{{IUCN2008|assessor=Masseti, M.|assessor2=Mertzanidou, D.|last-assessor-amp=yes|year=2008|id=42188|title=Dama dama|downloaded= 8 abril 2009}}</ref>

L'espècie presenta gran varietat individual en el color de capa, que va des del blanc que presenten alguns individus, no [[albinisme|albins]],<ref>[http://www.bds.org.uk/fallow.html The British Deer Society]</ref> ja que els seus ulls presenten coloració normal, fins al gris fosc gairebé negre d'individus [[melanisme|melànics]], encara que el color marró vermellós amb un patró de taques blanques, únic en cada individu, és el més habitual.<ref>[http://www.nzhuntinginfo.com/game/fallow.html New Zealand Hunting Info]</ref> També és corrent en alguns exemplars tenir una franja fosca que recorre tota la columna dividint el llom en dos panells.

[[Fitxer:FallowDeer.jpg |miniatura| Grup de femelles amb un mascle al que li comença a créixer el corn.]]

L'espècie va ocupar gran part d'Europa durant l'[[interglacial Riss-Würm|últim període interglacial]], però s'extingí de gran part del seu territori, quedant reduïda la seva distribució a l'[[Àsia menor]] i possiblement a la [[Mar Mediterrani|Mediterrània]] oriental, fins que fou reintroduïda en gran part del seu antic àmbit, inclosa la [[península Ibèrica]], en temps històrics. En l'actualitat les daines s'han introduït en gran part d'[[Europa]] i als [[Estats Units]], [[Mèxic]], [[Perú]], [[Xile]], [[Argentina]], [[Sud-àfrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i a les illes [[Fiji]].

Aquesta espècie prefereix els boscos de fulla caduca relativament humits, on s'alimenta preferentment de fulles d'arbres i arbustos i en menor mesura d'herbes. A l'[[Edat antiga |antiguitat]], la daina es va convertir en una presa cobejada pels caçadors, sobretot els pertanyents a les classes altes. Això, paradoxalment, va contribuir a la seva conservació i introducció en diversos llocs on abans no hi era present o s'havia extingit durant l'última [[glaciació|era glacial]]. La major expansió es produí durant l'[[Imperi Romà]] i l'[[edat mitjana]], quan l'espècie fou introduïda a l'Europa central, les [[Illes Britàniques]], al sud de la [[Península Escandinava]] i a [[Finlàndia]]. Al seu parent, la [[daina persa]] (''Dama mesopotàmica''), li fou fins i tot pitjor, i es va considerar extinta fins que es trobaren uns quants exemplars en una regió remota del sud-est de l'[[Iran]]. La daina europea és comuna als parcs i jardins de diversos països, on es crien amb fins ornamentals per la seva bellesa.