Delfí Dalmau i Gener: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
'''Delfí Dalmau i Gener''' ([[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]], l'[[Alt Empordà]], [[1891]] - [[Barcelona]], [[1965]]) fou un [[pedagog]] i [[lingüista]] [[Catalunya|català]].<ref name="gec">{{GEC|0021324|Delfí Dalmau i Gener}}</ref>
Als disset anys era professor de l'[[escola d'idiomes Berlitz]] de Barcelona, més tard al col·legi Mont d'Or de Vallparadís de Terrassa. De 1914 a 1917 farà classes de gramàtica espanyola i francesa a Bahia Blanca. El 1918 fundà el primer Liceu Dalmau d'ensenyament mitjà i tècnic, que el 1940 transforma en Institut Belpost d'ensenyament per correspondència. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí la revista ''[[Clarisme]]''. Poliglot, fou un actiu [[esperantista]], reconegut internacionalment, i va arribar a redactar la revista ''[[Kataluna Esperantisto]]'' i a presidir la [[Federació Esperantista Catalana]], de la qual fou un dels màxims ideòlegs, juntament amb [[Frederic Pujulà i Vallès]]. Va mantenir una àmplia xarxa d'amistats de diverses tendències polítiques.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Solé i Camardons|nom=Jordi|títol=Poliglotisme i raó. El discurs ecoideomàtic de Delfí Dalmau||editorial=Pagès editors|lloc=Lleida}}</ref> El setembre de 1938 va ser nomenat conseller del Consejo Superior de Cultura de la República, vinculat amb el [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Instrucció Pública]] i Sanitat de l'anarquista [[Segundo Blanco]].<ref>''Gaceta de la República'', nº 271, 28/09/1938, p. 1457-1458</ref>
A nivell professional, destacà també en [[estenografia]] i ensenyament d'idiomes. Publicà els primers dos discs per a l'ensenyament del català amb les veus de [[Pompeu Fabra]], [[Mercè Rodoreda]] i ell mateix, novel·les psicològiques i els assajos presociolingüístics: "Poliglotisme passiu" (1936) i "Aclariments lingüístics" (1962), el darrer dels quals compta amb un pròleg de [[Ferran Canyameres i Casamada|Ferran Canyameres]].
| |||