El Martiri de Sant Maurici: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
correcció (cas-cat)
Línia 55:
Comenta [[Gregorio Marañón y Posadillo|Gregorio Marañón]] que El Greco gairebé mai va ser morbós alhora de pintar sang, ni tan sols en les seves [[Crucifixió|Crucifixio]]<nowiki/>ns. Com a molt, el mestre pintava unes gotes simbòliques que més aviat donaven la impressió de pedres precioses. A la [[Crucifixió de Crist, amb la Verge, St. Joan i Mª. Magdalena (El Greco-Tipus-II)|Crucifixió de Crist]] del [[Museu del Prado]], uns àngels s'afanyen a eixugar la sang de la Creu, i un altre recull curosament la sang vessada, perquè és la penyora preciosa de la [[Redempció per la creu]].
[[Fitxer:Martirio de San Mauricio El Greco - copia.jpg|miniatura|centrat|Detall del "Martiri de Sant Maurici", on veiem la decapitación d'un legionari.]]
En aquest ''Martiri de Sant Maurici i els seus companys'', obligat a representar uns màrtirs, va fer-ho de la forma més incruenta posible. Així, al representar la decapitació d'un soldat de la Legió Tebana, no va pintar ni una sola gota de sang, cosa que forçosament no podía convencer Felip II, a qui li interessava un quadre que mogués a l'emoció inmediataimmediata, i no pas a una profunda reflexió i a una vivència interna.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marañón|nom=Gregorio|títol=Obra citada|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=127-128|isbn=}}</ref>
 
== Còpies ==