Diputat europeu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula de càrrec}}
També conegut com a '''eurodiputat''' o '''europarlamentari,''' és la persona que ha estat escollida a les eleccions europees per a representar la ciutadania de cada país al [[Parlament Europeu]].
== Les eleccions ==
Les eleccions es fan cada 5 anys per sufragi universal directe, vot secret, igualtat entre homes i dones, i el sistema electoral és el proporcional; tots els estats membres apliquen aquestes mateixes normes, encara que cada un es regeixi per les seves pròpies lleis i costums electorals.<ref>{{Ref-web|url=https://eleccioneslocaleseuropeas19.es/ca/web/elecciones2019/elecciones-al-parlamento-europeo-2019.html|títol=Tenen tots els països el mateix sistema d'elecció?|consulta=23/5/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref>
El dia de les votaciones varia lleugerament d'un país a l'altre: solen començar un dijous (dia habitual de fer les eleccions a Holanda) i acostumen a acabar-se en un diumenge (dia habitual en la majoria de països).
Línia 26:
*'''Adoptar''', conjuntament i consensuadament amb el Consell Europeu, una part important de la legislació comunitària (pel "procediment legislatiu ordinari" que abans era conegut com a "procés de codecisió").
*'''Donar el vist-i-plau''' (l'aprovació) sobre algunes matèries concretes com són els acords d'associació a la UE i els acords d'adhesió de nous estats.
*'''Ser consultat''' sobre algunes altres matèries concretes, com les exempcions del mercat interior i del dret de la competència.
*'''Controlar''' les diverses institucions comunitàries. Entre altres facultats, el Parlament pot denunciar al Consell o a la Comissió davant del Tribunal Europeu de Justícia. I en altres casos, ha de ser consultat per les altres institucions, encara que sigui a nivell estrictament consultatiu.
*'''Canalitzar''', si ho creu convenient, les demandes i queixes de qualsevol ciutadà o entitat europeus, sigui creant comissions pròpies d'investigació, proposant canvis de legislació, o acudint als tribunals de la Unió.
Línia 34:
=== Andorra ===
[[Andorra]] és un estat independent però que no forma part de la Unió Europea. Per tant, no és present a les institucions comunitàries ni, és clar, al Parlament Europeu. No hi ha diputats europeus andorrans.
Ara bé, en el món polític andorrà és viu el debat sobre les relacions que el Principat ha de tenir en el futur la Unió Europea; i, tot i que la possibilitat d'una adhesió sembla molt remota (més aviat s'està negociant un Tractat d'associació, que no és pas d'integració), l'especulació sobre com hauria de ser aquesta en el cas teòric de realitzar-se ha dut a fer comparacions amb els petits estats europeus que sí que són membres de ple dret de la Unió. És el cas de [[Xipre]] (875.899 habitants el 2019), [[Luxemburg]] (613.894 hab., 2019) i Malta (prop de 475.700 hab., 2018), als quals els corresponen 6 diputats europeus a cada un, que és el mínim assegurat als estats petits. Andorra, amb els seus 76.177 hab. (2018) queda molt lluny, cosa que podria dur a una solució particular. També a títol comparatiu s'esmenta sovint el cas d'un altre microestat europeu, el de [[Liechtenstein]] (37.922 hab. el 2017), que ha optat per no integrar-se a la UE però sí a l'[[Associació Europea de Lliure Comerç|Associació Europea del Lliure Comerç]] i a l'[[Espai Econòmic Europeu]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.efta.int/about-efta/the-efta-states|títol=The EFTA States|consulta=23/5/2020|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> En qualsevol cas, si bé és un tema d'especulació política recurrent, és lluny de la realitat actual on Andorra es manté a prop de la UE (negociant-hi un tractat de simple associació), però se'n manté fora.
Línia 41:
Mentres [[França]] feia les eleccions europees a través de 8 circunscripcions interregionals, els nord catalans quedaven integrats a la circunscripció ''Sud-Ouest'' que comprenia les regions franceses d'Aquitaine, Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, a la qual li corresponia l'elecció de 10 diputats europeus d'entre el total d'eurodiputats francesos.
A les elecciones europees del 2019, França va retornar a la circunscripció única. Els resultats van fer que els eurodiputats francesos elegits en llistes estatals quedéssin més concentrats al centre i que, en canvi, les regions perifèriques perdéssin representació. Com ja ha estat habitual en totes les eleccions europees a França, no va sortir cap diputat nordcatalà; i, de fet, la gran regió administrativa ara anomenada ''Occitanie,'' on actualment està integrada [[Catalunya del Nord|Catalunya Nord]], es va quedar amb només 5 eurodiputats, cap de català.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=https://france3-regions.francetvinfo.fr/occitanie/elections-europeennes-estimation-5-deputes-occitanie-1675897.html|títol=Elections européennes : 5 députés pour l'Occitanie|consulta=21/5/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref> Convé recordar que a l'estat francès en el seu conjunt li pertoquen actualment 79 escons de diputat europeu (abans del gener del 2020, quan encara hi havia el Regne Unit a la UE, a França n'hi pertocaven 74).<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/news/fr/headlines/eu-affairs/20180126STO94114/infographie-combien-de-sieges-au-parlement-europeen-par-pays|títol=Infographie : combien de sièges au Parlement européen par pays ?|consulta=23/5/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref>
=== Estat espanyol ===
L'[[Espanya|estat espanyol]] utilitza des de l'inici la circunscripció única d'àmbit estatal, de manera que els partits polítics d'àmbit català-valencià-balear es veuen abocats a integrar-se en coalicions amb partits d'altres nacions ibèriques. Només en les eleccions europees del 1999 es va presentar una coalició estrictament d'àmbit dels Països Catalans, formada per Convergència i Unió, Bloc Nacionalista Valencià i Partit Socialista de Mallorca, encapçalada per [[Pere Esteve i Abad]].
D'altra banda, el sistema d'escrutini és el proporcional però, com és costum electoral a l'estat espanyol, es troba lleugerament corregit per la regla D'Hont. I en les llistes electorals, s'hi ha de respectar un mínim del 40% de quoata de gènere per afavorir la igualtat home-dona.<ref>{{Ref-web|url=https://www.europarl.europa.eu/spain/barcelona/ca/premsa/eleccions-europees-nou-països-de-la-ue-asseguren-una-quota-m%C3%ADnima-de-gènere-en-les-llistes-electorals-entre-ells-espanya|títol=Eleccions europees: Nou països de la UE asseguren una quota mínima de gènere en les llistes electorals, entre ells Espanya|consulta=23/5/2020|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Línia 51:
== La proposta de llistes transnacionals ==
En el debat polític europeu ha sortit la proposta de reservar un cert nombre d'escons del Parlament Europeu per a ser ocupats per diputats elegits en llistes transnacionals. La idea havia près força davant l'anunci del [[Sortida del Regne Unit de la Unió Europea|Brexit]], ja que havien de quedar vacants els llocs dels diputats europeus britànics, però en una votació al Parlament Europeu a principis del 2018 la proposta va ser rebutjada.<ref>{{Ref-web|url=https://www.liberation.fr/planete/2018/02/07/listes-transnationales-le-parlement-europeen-torpille-l-espoir-de-macron_1628166|títol=Listes transnationales : le Parlement européen torpille l'espoir de Macron|consulta=23/5/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref>
De totes maneres, aquesta idea –que havia estat defensada fervorosament pel president francès [[Emmanuel Macron]] (això sí, amb l'oposició de diversos partits polítics francesos)– no és descartable que es torni a reactivar en un futur.
Línia 59:
== Vegeu també ==
* [[Parlament Europeu|PARLAMENT EUROPEU]]
* [[Parlament Europeu a Luxemburg]]
| |||