Directiva Marc de l'Aigua: diferència entre les revisions

La '''Directiva marc de l'aigua''' o la DMA és una [[directiva europea|directiva]] del [[parlament Europeu|Parlament]] i del [[Consell de la Unió Europea]]<ref>Nomenclatura oficial: Directiva 2000/60/CE</ref><ref name =DMA >[http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/paperssostenibilitat/2005/n11_cads20pds_11.pdf ''Directiva marc de l'aigua de la Unió Europea,''] Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2005, 132 pàgines, {{ISBN|84-393-7019-9}}</ref> dictada el [[23 d'octubre]] de [[2000]], sobre les normes de qualitat de l'aigua: concerneix l'[[aigua de superfície]], [[mantell freàtic|freàtica]], costanera i [[aigua salabrosa|salabrosa]]. Preconitza mesures per a garantir una qualitat mínima des del 2012. A més de la protecció, la directiva regla la política de fixació de preus i l'aplicació del principi [[Responsabilitat ambiental|«qui contamina, paga»]].

==Disposicions==

Al preàmbul de la directiva s'hi diu que «l'aigua no és un bé comercial com els altres, sinó un [[patrimoni]] que cal protegir, defensar i tractar com a tal».<ref name =DMA /> La directiva testimonieja d'un objectiu ambiciós de protegir l'[[aigua]], de prevenir-ne la [[contaminació de l'aigua|contaminació]], promoure-ne un [[sostenibilitat|ús sostenible]], protegir el seu entorn, millorar l'estat dels [[ecosistema aquàtic|ecosistemes]] i atenuar els efectes de les inundacions i dels episodis de sequera.<ref>[[Gabriel Ferraté Pascual|Gabriel Ferraté i Pascual]] al pròleg de l'edició catalana de la directiva, 2005, pàgina 7</ref> Com que l'aigua no respecta les fronteres polítiques, la [[Unió]] hi veu una aliada per a propulsar la cooperació transfronterera.

 

La directiva imposa entre altres sistemes uniformes i comparables entre els estats de mesura de la qualitat, de redacció d'un pla hidrològic, d'un registre públic de zones protegides, d'aigües utilitzades per a la captació d'aigua potable, un programa de mesures per a mantenir i millorar la qualitat per cada [[conca hidrogràfica|conca]] o sub-conca, una estratègia per combatre i de prevenir la contaminació. S'estipula també una definició general de la qualitat d'[[aigua superficial|aigües de superfície]] en tres categories: molt bon estat, bon estat i estat acceptable per a cada tipus d'aigua. Les aigües que assoleixin un estat inferior al que és acceptable s'han de classificar com a deficients o dolentes. S'utilitzen criteris de [[diversitat]] de la [[flora]] i [[fauna]], d'[[hidromorfologia]] ([[cabal hidràulic]], continuïtat, format de les [[ribera|riberes]]…) i qualitat fisicoquímica.<ref>Directiva marc, traducció catalana, pàgines 73-90</ref>

===Nomenclatura===

{|border="2" cellspacing="2" cellpadding="2" style="text-align: center;"

===Andorra===

En el cas dels estats membres del [[Consell d’Europa]], on l'aplicació de la legislació europea no és obligatòria, com és el cas del [[Principat d’Andorra]], la DMA esdevé un sistema de referència per tal de realitzar una gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics.<ref>Jael Pozo Lozana, [http://andorraverds.wordpress.com/2011/08/21/agencia-nacional-de-l’aigua-politica-gestio-i-planificacio-integral-del-cicle-de-l’aigua/ 24a Diada andorrana a la XLIII UCE, L'aigua a Andorra], Partit Verds d'Andorra, 20 d'agost de 2011</ref>

===Catalunya===

La implantació de la DMA a Catalunya és documentada per l'[[Agència Catalana de l'Aigua]] i el seu progrés es pot seguir al web [http://aca-web.gencat.cat/aca/appmanager/aca/aca?_nfpb=true&_pageLabel=P1205854461208200574455 Implantació de la DMA]. Un problema principal queda la sobreexplotació de l'Ebre que no sembla conforme a la directiva.<ref>[http://www.ara.cat/societat/phn-aigua-ebre-che_0_689331228.html «La CHE, què és i qui la forma»], ''[[Ara (diari)|Ara]], ''5 de juliol de 2013, </ref> El seu [[pla hidrològic]] concerneix vuit [[Comunitat autònoma|comunitats autònomes]] de l'[[estat espanyol]], el que no facilita la seva realització. Les vuit van organitzar-se en la [[Confederació Hidrogràfica de l'Ebre]] a la qual la col·laboració, per causa d'interessos molt divergents, no és gaire evident i va conduir a la dita [[guerra de l'aigua]].

===Franja de Ponent===

===Illes Balears===

===País Valencià===

===Rosselló===

A França, el programa de mesures de la DMA per al [[Rosselló]] és integrat al pla hidrològic del [[Llenguadoc-Rosselló]] i la seva implantació es fa per l'administració central. Les regions només tenen un paper consultatiu.<ref>[http://www.laregion.fr/uploads/Deliberations/ConseilRegional/2009/04/21/DELIBERATION/D0HMI.pdf ''Stratégie régionale pour une gestion durable de l'eau''], deliberació del Consell Regional del 21 d'abril del 2009</ref>

==La directiva a Espanya==

El [[Regne d'Espanya]] va ser condemnat el [[4 d'octubre]] de [[2012]] pel [[Tribunal de Justícia de la Unió Europea]] per no haver realitzat un pla de conca dels rius de la península, una obligació que hauria de ser acomplerta el 2010. L'únic estat del Regne que va fer els deures va ser [[Catalunya]].<ref>[http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=CELEX:62011CJ0403:ES:HTML «Incumplimiento de Estado – Directiva 2000/60/CE – Planes hidrológicos de cuenca – Publicación y notificación a la Comisión – Información y consulta públicas – Inexistencia» {{es}}], [[Tribunal de Justícia de la Unió Europea]], 4 d’octubre de 2012, (en català: Incompliment d’Estat - Directiva 2000/60/CE -Plans hidrològics de conca - Publicació i notificació a la Comissió - Informació i consulta publiques - Inexistència)</ref>

== Bibliografia ==

Traducció de la directiva disponible en línia: