Revisió del 16:21, 26 juny 2020 modifica Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits petites correccions i imatges amb modificació de "miniatura" per evitar una mida massa gran ← Edició anterior		Revisió del 19:48, 1 jul 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.425.083 edits m Enllaços Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 223: Amb la finalitat de millorar la capacitat d'operar de forma segura a baix nivell durant el dia i la nit, es va incorporar el [[sistema de visió electro-òptic]] (EVS) AN/ASQ-151 als ''B-52G'' i ''H'' entre 1972 i 1976, consistent en un sistema de sensors [[infraroig d'escombratge frontal]] (FLIR) i [[televisió de baix nivell de llum]] (LLLTV) muntats en uns sortints sota el morro.<ref group="web" name="Willis pt 2 p41-3">Willis ''Air Enthusiast'' Novembre/Desembre 2005, pàg. 41-43.</ref> Amb intenció de millorar encara més la capacitat ofensiva dels ''B-52'', es va decidir adaptar-ho per a l'ús de [[míssil de creuer\|míssils de creuer]] llançables des de l'avió (ALCM per les seves sigles en [[~~Idioma anglès\|~~anglès]]; ''Air Launched Cruise Missiles''). Després de provar tant l'[[AGM-86 ALCM]] recolzat per la Força Aèria com el [[BGM-109 Tomahawk]] recolzat per la [[Armada dels Estats Units\|Armada]], es va triar l'AGM-86B per ser utilitzat pel ''B-52'' (i finalment pel [[Rockwell B-1 Lancer]]). Van ser modificats un total de 194 avions ''B-52G'' i ''H'' per poder portar 12 míssils AGM-86 en [[punt d'ancoratge\|pilons subalars]], i 82 ''B-52H'' van ser modificats una vegada més per poder portar altres 8 míssils en una llançadora rotativa dins del celler de bombes de l'aeronau. Amb la finalitat de complir els requisits del [[Acords SALT\|tractat SALT II]] sobre avions armats amb míssils de creuer, els ''B-52G'' armats amb míssils de creuer van ser modificats amb un carenat d'encastament alar distintiu perquè els satèl·lits de reconeixement els identifiquessin fàcilment. Com es va assumir que tots els ''B-52H'' van ser modificats, aquest model no va requerir modificacions visuals addicionals.<ref group="web" name="Willis pt 2 p44-5">Willis ''Air Enthusiast'' Novembre/Desembre 2005, pàg. 44-45.</ref> El 1990 va entrar en servei el míssil de creuer amb [[tecnologia furtiva\|capacitat furtiva]] [[AGM-129 ACM]]. Encara que al principi estava previst que reemplacés a l'AGM-86, el seu alt cost i el final de la [[Guerra Freda]] van suposar la parada de la seva producció després de només 450 unitats fabricades. A diferència de l'AGM-86, de l'AGM-129 no es van construir versions convencionals (no nuclears).{{harvnp\|Dorr\|1996\|pp=65–66}} ==== Proposta de remotorització ==== Línia 653: Durant més de quaranta anys el ''B-52 Stratofortress'' ha estat l'espina dorsal de la força de [[bombardeig estratègic]] dels [[Estats Units]]. Va ser utilitzat en operacions de combat com a bombarder de llarg abast, llançant gran varietat d'armament convencional (bombes de caiguda lliure, bombes guiades de precisió i míssils de creuer); també va ser utilitzat en missions de dissuasió durant la [[Guerra Freda]] solcant els cels de manera contínua amb el seu armament nuclear. En circumstàncies informals, rares vegades s'utilitza el nom oficial "Stratofortress"; el personal involucrat en l'avió se sol referir a ell com a '''BUFF''', [[acrònim]] en [[~~idioma anglès\|~~anglès]] de ''Big Ugly Fat Fucker'' (en [[català]]: «Gran cabró lleig i gros» "literal"),<ref group="web">{{ref-web \|url= http://www.wordorigins.org/index.php/more/896/ \|títol= Words of the Month: Military & Navy: "BUF"

Boeing B-52 Stratofortress: diferència entre les revisions