Ratpenats: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Plantilla
Línia 242:
Amb l'arribada del {{segle|XX}}, es començà a utilitzar la tècnica de l'[[anellatge]] per estudiar els quiròpters. L'auge de l'[[espeleologia]] també permeté conèixer millor els ratpenats cavernícoles, però també implicà una pertorbació de l'[[hàbitat]] dels quiròpters.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=40}} Algunes de les tècniques desenvolupades al {{segle|XX}} eren molt cruels; s'agafaven animals que estaven hibernant (despertant-los en el procés), se'ls estudiava i llavors se'ls tornava a deixar anar al fred, on morien. Els capturadors de quiròpters també solien ataquinar-ne massa en molt poc espai, provocant que morissin ofegats o que es fessin mal intentant fugir. La inexperiència d'alguns capturadors causava fractures de l'avantbraç o dels dits dels ratpenats. Per tot això, algunes campanyes de captura i estudi causaren desenes de milers de morts de ratpenats i la pèrdua de colònies senceres. A principis de la dècada del 1960, alguns [[biòleg]]s començaren a oposar-se a aquesta metodologia.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=41}}
 
Els primers naturalistes no comprenien que els ratpenats poguessin «veure-hi» en la foscor. Sospitant que es tractava d'un sentit diferent de la vista, alguns naturalistes treien els ulls als ratpenats i els deixaven anar en cambres fosques amb molts obstacles, però els animals no hi topaven. Tanmateix, quan els lesionaven els conductes auditius o els tapaven amb cera, els ratpenats perdien la percepció. Al {{segle |XVIII}}, Spallanzani i Jurine començaren a investigar aquest fenomen al laboratori. Cuvier hipotetitzava que les membranes auriculars i alars eren molt sensibles i detectaven canvis en l'aire. [[Pierre Boitard|Boitard]] creia que aquesta percepció estava relacionada amb l'[[oïda]]. [[Glover Morrill Allen|Allen]] sospitava que el [[tragus]], un lòbul de pell situat davant del pavelló auricular dels ratpenats, captava senyals de retorn, igual que el [[sonar]].{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=42}}
 
El 1939, al [[Harvard Medical School Laboratory]], [[Donald Griffin|Griffin]] i [[Robert Galambos|Galambos]] dugueren a terme experiments per confirmar que els ratpenats utilitzen l'[[ecolocalització]]. Treballant amb [[ratpenat bru gros|ratpenats bruns grossos]], descobriren la seva capacitat d'enviar i rebre [[ultrasò|ultrasons]] de fins a 50 kHz.{{sfn|Laurent|Lemaire|1999|p=43}} El 1940 presentaren el seu descobriment.